Igualada és la capital de la comarca. El seu terme municipal és de 8,29km2 i al cens del 2020 hi constaven 40.792 habitants. Està situada al bell mig de la Conca d’Òdena. La història de la ciutat té els seus inicis en l’existència de la cruïlla de dos camins: l’un el que unia Barcelona amb Lleida i més tard Aragó i Castella, el camí carreter, comercial i que esdevindrà el més important per a la història de la ciutat. L’altre camí es coneixia com el militar, i era el que anava des de Manresa, a través d’Òdena i Montbui, fins als castells més llunyans de la Marca Hispànica i que serà un camí d’unió entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova. Segurament el valor estratègic d’aquesta cruïlla de camins va ocasionar l’edificació per part del senyor d’Òdena d’una església dedicada a Santa Maria i a Sant Pere de la qual se’n té coneixement ja l’any 1003.
A més d’aquests factors de tipus geogràfic i estratègic, també n’hi ha de tipus polític que ajudaren a consolidar aquest punt incipient de població. La confluència en aquest tram del riu Anoia de les tres baronies: Òdena, Montbui i Castellolí i l’accessió dels comtes-reis a la senyoria de la vila amb el condomini amb Sant Cugat del Vallès (any 1233) ajudaren a consolidar aquest nucli de població que esdevindrà Igualada, la qual s’independitzava definitivament de l’entorn feudal quan va obtenir del rei Pere III el privilegi de Carrer de Barcelona. A partir del segle XIII, i a mesura que el camí de Barcelona a Lleida guanyava importància, les edificacions tendiren a arrenglerar-se d’acord amb aquest nou eix, en direcció a ponent. Seguint l’eix de creixement cap a ponent, les muralles s’expandiren en etapes successives en aquella direcció, fins que l’any 1367 totes les edificacions ponentines quedaren integrades dintre les fortificacions. El darrer recinte de muralles, format per trenta-sis torres i set portals, configurà el perímetre definitiu del nucli antic d’Igualada, i els seus límits coincidien amb el contorn de la plaça de la Creu, la rambla de Sant Isidre, el carrer de Sant Jordi, la plaça del Rei i el passeig de les Cabres.
El Portal d’en Vives i el Portal de la Font Major
El recinte emmurallat d’Igualada va ser engrandit tres vegades, entre els segles XI i XV. De la darrera muralla, construïda el 1468 en resten dues de les set portes que tenia. Una d’elles és la de la Font Major, oberta amb una volta apuntada que dóna pas a un arc de mig punt adovellat després del qual un pas embigat travessa les cases. El 1951 es va dur a terme una reconstrucció en la qual s’hi van afegir els merlets i les arcades del coronament. Se’l denomina també portal de Gràcia perquè, al seu damunt, hi ha una capella dedicada a la Verge de Gràcia, que va ser fundada per la família Serrals. El portal d’en Vives, també anomenat de les Rovires, està compost per un arc ogival a la part exterior i un de dovellat a l’interior, en el lloc on hi havia la porta de la muralla. Damunt aquest últim hi ha una capelleta amb la imatge de Santa Anna, realitzada en terra cuita. Fou restaurat l’any 1952.
Emplaçament: a tots dos s’hi pot accedir des del passeig de les Cabres
Ermita de Sant Jaume Sesoliveres
La capella romànica de Sant Jaume Sesoliveres està situada als confins del terme d’Igualada amb el d’Òdena, al peu del primitiu traçat de la carretera N-II, a la sortida vers Jorba. Està documentada des de l’any 1059.
És un edifici de planta rectangular, d’una nau i absis semicircular, amb el portal al mur de migdia. És feta amb carreus desbastats, sense cap mena d’ornamentació. La primitiva volta devia esfondrar-se en algun moment desconegut, raó per la qual l’edifici fou apuntalat amb contraforts al mur de migdia, i els murs s’apujaren per tal de construir una nova volta de rajol amb llunetes, de tipus barroc, actualment caiguda però de la qual es veu l’arrencada. També fou afegida una petita sagristia al mur de migdia, així com un campanar d’espadanya al mur de ponent, on s’obrí un portal avui tapiat.
L’any 1975 va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. Posteriorment, entre 1993 i 1995 la Diputació de Barcelona portà a terme la restauració de l’ermita.
Cal Granotes
Cal Granotes, antiga adoberia del Pla del Cornet, data del segle XVIII. És situada a pocs metres de Cal Boyer i a frec del Rec, canal medieval que abastia les fàbriques de la zona. És un edifici preindustrial de dues plantes, situat a frec del Rec d’Igualada, on es realitzava, de forma artesanal, l’adob al vegetal de la pell grossa (bou, vaca, etc), fonamentalment per a soles de sabata. Cal Granotes va començar a funcionar com adoberia abans del 1763.
L’edifici està construït amb pedra i morter i conserva els clots originals. L’any 1983 l’Ajuntament d’Igualada, la Generalitat de Catalunya i el Gremi de Blanquers d’Igualada adquireixen l’antiga adoberia de Cal Granotes que entra a formar part del Museu Comarcal de l’Anoia.
L’any 1990 s’inaugura la rehabilitació de Cal Granotes i s’obre al públic.
El Museu del Traginer
El Museu del Traginer – Col·lecció Antoni Ros és un museu que mostra l’ofici del traginer, l’evolució del transport emprant energies de sang i els diferents oficis relacionats, com els basters, boters i carreters. El museu acull 39 carros i carruatges i 2.175 peces en total, provinents en gran part de la col·lecció creada per Antoni Ros i Vilarrubias (1942-1994). Està situat en una masia del segle XVIII, propietat de la família Ros des dels anys 70, família estretament vinculada amb l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada. El museu disposa de més de 1000 m2 d’exposició distribuïts en tres plantes:
– A la primera planta hi ha la Sala de l’evolució del Traginer i la Sala dels Oficis, on hi ha deu oficis representats, el carreter, el baster, el boter, l’adober, el ferrador, el manescal, l’esparter, el mosso d’estable i el llenyataire.
– A la segona planta hi ha la Sala dels Guarniments, la Sala dels Tres Tombs i la Sala dels carros de servei i pagesia.
– A la tercera planta hi ha la Sala dels Carruatges de la Burgesia i la sala dedicada al fundador del Museu, la Sala Antoni Ros, on s’exposa la seva obra escultòrica.
El museu cuida especialment l’accessibilitat per a persones amb poca mobilitat, amb la incorporació d’ascensor, rampes, maquetes volumètriques i informació en Braille per a invidents.
Emplaçament: carrer Traginers, 5
