20.8 C
Igualada
Dimarts, octubre 26, 2021

Què volen aquesta gent?

Qui els entengui, que els pagui. Resulta que fa una setmana el rei Felip no va poder venir a Barcelona per “raons de seguretat” i una setmana més tard s’hi presenta malgrat saber que no serà ben rebut. Què ha passat?

Que jo sàpiga, fa una setmana poca gent sabia que havia de venir el monarca per a l’acte de lliurament de títols als nous jutges que, a més es feia a Vallvidrera. No hi havia cap convocatòria especial de rebuig. I encara que hagués estat així, voldria dir que el govern de Madrid es veia incapaç d’assegurar la seva integritat? Es pensava potser que hauria de fer front a multituds encrespades i violentes que no podria controlar? Tot i que cada vegada la seva presència ha provocat i provoca manifestacions contràries, mai hi ha hagut actes de violència directa. I si en alguna ocasió s’han cremat retrats, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha considerat que aquests actes simbòlics formen part de la llibertat d’expressió i per tant no són delicte.

Per què, doncs, tant de rebombori la setmana passada i ara tanta pressa a trepitjar territori català? I a més agafats de la maneta ell i el president del govern. La política té aquestes coses. Ahir es tiraven els plats pel cap i avui es fan petons a la boca. Allò que abans era negre ara de cop i volta s’ha tornat blanc, com en aquells jocs de mans que a vegades fan els pallassos. I no em direu que tot plegat no és una pallassada. Allà on no es podia anar, ara -oh. miracle!- ha esdevingut destí de peregrinació…

Què pretenen? Si realment volguessin fer-se perdonar els pecats que tant l’un com l’altre han comès contra Catalunya, abans de tot haurien de demanar perdó. El discurs de Felip VI aquell 3 d’octubre de 2017 va ser un greuge letal que va ferir la sensibilitat de tanta gent innocent que havia rebut les garrotades de la policia en unes actuacions infames. En comptes de moderar la tensió i posar pau, el rei va tirar benzina al foc corroborant la violència. Ni una paraula de compassió per a les víctimes.

Catalunya fa temps que ha deixat de ser monàrquica. El sentiment republicà està fortament arrelat des de fa segles. Perquè no hi ha hagut ni un sol monarca que hagi tractat Catalunya amb dignitat. Sempre hem estat súbdits, subjectes pel dret de conquesta a tota mena de vexacions en qüestió de drets, costums i llengua. Sense comptar l’espoli constant que com una sangonera ens va xuclant la sang mentre contribuïm a engreixar les arques de l’estat mentre el poble s’empobreix.

Fan bé les autoritats de Catalunya de no anar a rebre el monarca ni assistir a cap dels actes on participarà. Tenen mil raons per considerar aquesta visita una provocació i una manera de manifestar que, passi el que passi, ells no canviaran. Per això s’ha d’acabar el vassallatge i la submissió a una dinastia que, a més d’inútil, obsoleta i prepotent, està podrida per la corrupció. El crit que ha d’omplir les viles i ciutats ha de ser: “ A Catalunya, ni rei ni corona!”.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Impuls perquè restaurants i comerços tinguin productes de proximitat

En el marc del projecte de creació del Parc Agrari de la Conca d’Òdena, actualment s’està treballant en la creació de l’Associació de Restauració...

Carme Canela & Joan Monné inauguren el Cicle de Música Primera Fila

Aquest dilluns 25 d’octubre el Teatre de l’Aurora ha presentat una nova edició del Cicle Música de Primera Fila dins de la Programació Octubre/Desembre...

Els Moixiganguers revaliden a Reus la bona actuació d’Igualada

La normalitat castellera està cada vegada més a prop i així ho demostren colles com els Moixiganguers d’Igualada. Aquest dissabte, a la diada dels...

El Monbus CB Igualada segueix al capdamunt de la classificació

AE BADALONÈS DIMONIS 76 MONBUS CB IGUALADA 82 El CB Igualada disputava el passat dissabte 23 d'octubre la 4a jornada del grup C-2 de lliga EBA....

Estem matant la llengua… molt educadament

Segons la lingüista anoienca Carme Junyent “el 95% de les llengües del món estan en risc de desaparició. Entre elles, el català”. Com pot ser...
Compartir