Sense gent com aquesta de la familia igualadina, els ral.lis no existirien. I es que a les llistes d’inscrits dels ral.lis si només hi haguessin els equips amb suficient capacitat econòmica per disposar d’autos gruixuts de cavalleria i tecnologia per lluitar per la victòria absoluta, pocs molts pocs participants hi haurien a les proves. El pare Jaume Planell i el seu fill Carles i la seva filla Maria son un clar exemple de de gent apassionada pels ral.lis, configuren una familia que viu i respira ral.lis dins i fora de casa seva.
D’on li ve l’afició als ral·lis a Jaume Planell?
JP: Ja des de sempre, quan anàvem a veure els ral.lis aquí a la comarca i l’antiga Pujada a les Maioles. Al tenir carnet als 18 anys, quan tenia el Seat 600 del meu pare ja li havia fet alguna preparació, i mes endavant, amb un Renault R5 que vaig tenir ja li feia modificacions per fer ral-lis. Farà uns 15 anys vam començar a preparar el Seat 124 que havíem tingut sempre a casa i, mica en mica, li hem anat fent millores. Actualment participem amb ell en ral.lis de regularitat a Catalunya, l’Aragó i Andorra.
La decisió de portar de copilot a la teva filla Maria va ser teva o d’ella?
JP: Va ser idea d’ella. Un dia em va demanar si ella podria fer de copilot i jo li vaig comentar que és una mica complicat controlat tot el tema de temps, distància, roadbook, però que si en tenia ganes, podríem provar de fer algun entrenament a algun tram de l’antic Ral·li Ciutat d’Igualada. A part el seu germà, el Carles, li explicaria com fer-ho i li donaria alguns consells. Veient que en tenia ganes, ens vam apuntar al primer ral·li que va fer la Maria, la Volta Osona del 2021. Aquest primer ral.li no va anar massa bé amb la navegació, però li va servir d’experiència per als propers. Amb l’experiència que té ara, la felicito per la feina tan ben feta. El pròxim rall·li que farem serà el Ral·li Històric d’Andorra, el proper 27 i 28 de setembre.
Maria, et va inspirar el teu germà el fet també de copilotar?
M: Per una part si, ja que sempre que anava a veure al meu germà en algun ral·li, sentia curiositat per saber com seria un ral.li des de dins. Així que vaig decidir provar-ho i un dia li vaig dir al pare: “Papa, vull fer rall.li”, i aquell dia va començar tot.
A més de fer de copilot del teu pare, t’agradaria ser-ho d’altres pilots?
M: Si surt la oportunitat doncs si que m’agradaria, però si que és cert, que has de conèixer molt bé al pilot i confiar molt en ell, ja que sempre hi ha una mica de perill en els trams. Però sobretot, els ral·li amb el pare son espectaculars, únics i els millors.
Carles, amb més de noranta ral.lis en els que has participat, de quin guardes millor record? I de quin el pitjor record?
C: Des de que vaig iniciar-me al 2012 fent alguns ral·lis de regularitat amb el meu pare, he pogut acompanyar a diversos pilots i amb tots ells guardo bons records. El Joan Morros em va donar l’oportunitat de debutar en velocitat i a dia d’avui seguim junts gaudint dels ral.li d’asfalt amb el Golf. Amb el Gerard Llordés vaig descobrir les sensacions que et donen els ral·li de terra. Anys més tard, a la dreta del Pere Rovira he aprés molt mentre lluitàvem i aconseguíem posicions capdavanteres en una copa monomarca de Ford Focus. També m’ha donat l’oportunitat de corre ral.lis al nord d’Espanya, sud de França i alguns ral·lis de renom. Finalment, aquests últims anys he seguit copilotant el Ford Focus del Miquel Pons amb qui vam aconseguir guanyar el campionat l’any passat.
De tots els bons records, si n’he d’escollir algun, hem quedo amb la segona posició en la Copa Suzuki Swift que vam aconseguir amb el Pere Rovira al Ral·li Catalunya Costa Daurada del 2022. Pujar al podi del ral·li mundialista de casa va ser un somni fet realitat.
Per altre banda, no sempre les coses van be i, a vegades, averies del cotxe o alguna sortida de carretera ens ha privat d’acabar alguns ral·lis.
No tinc cap mal record en especial, sinó records amargs d’haver d’abandonar en moments que estàvem gaudint del ral·li. Tot i així, alguns d’aquests moments queden com a anècdota per recordar, com per exemple, les dues voltes de campana que vam fer a la última corba de l’últim tram de l’últim ral.li abans de guanyar el campionat amb el Miquel.
T’agradaria professionalment dedicar-te a copilotar?
C: Per mi fer de copilot de ral.li significa compartir una afició amb amics i gaudir d’allò que ens agrada. I no tot és corre, els ral·lis també són una forma de fer turisme, gastronomia i desconnectar del ritme de vida. Amb això vull dir que m’agrada la manera en que visc els ral.lis i no busco convertir-ho amb una relació professional.
