Ara que ja s’ha acabat l’ambient festiu de Nadal, vull parlar de les llums i ombres que envolten la instal·lació dels motius ornamentals lluminosos al Passeig Verdaguer. Durant la campanya de Nadal d’enguany, la ciutat ha invertit uns 115.000€ només en aquestes llums. Tot i que aquestes iniciatives ens agraden, perquè il·luminar la ciutat per Nadal és bonic i també perquè poden tenir un impacte positiu en l’activitat comercial de la ciutat, sovint comporten una despesa desmesurada per treure’n rèdit polític. A Igualada, però, aquests ornaments lluminosos també posen en evidència la contradicció entre les actuacions municipals i la normativa vigent i, per sobre de tot, un govern que es creu per sobre de les lleis i les ordenances.
El plec de prescripcions tècniques del contracte de subministrament, instal·lació i manteniment de la il·luminació de Nadal per a aquesta campanya considera “ornaments lluminosos” els elements instal·lats al Passeig Verdaguer. Per altra banda, l’article 5 del Reglament Regulador dels Ornaments Nadalencs a la Via Pública d’Igualada estableix que “no es poden utilitzar els arbres com a elements de suport d’ornamentació lluminosa per tal que no es malmetin”. Una norma molt clara que, en principi, hauria d’haver impedit que els arbres del Passeig Verdaguer fossin utilitzats com a suport per les llums. De fet, si un mirava a les branques dels arbres, els cables elèctrics i els endolls que facilitaven la connexió eren visibles a simple vista.
L’ordenança municipal reguladora dels ornaments nadalencs a la via pública, redactada l’any 2001, no té en compte les innovacions tecnològiques sorgides des de llavors, com la popularització de la tecnologia LED, i podria actualitzar-se per ser més flexible amb la col·locació de llums de Nadal als arbres. En aquest cas, el més lògic seria revisar aquesta ordenança, seguint criteris tècnics actualitzats que incorporin els avanços en l’ús de llums de LED i modificar l’article 5 si es considera necessari o adequat per la preservació dels arbres. Després, el procés per modificar una ordenança municipal implica la proposta i exposició pública perquè la ciutadania pugui presentar al·legacions, així com una aprovació definitiva pel ple municipal. Aquest seria el procediment correcte per tal que Igualada pogués instal·lar ornamentacions nadalenques als arbres, i no saltar-se la normativa de manera premeditada, com ha fet el govern Castells.
Un ajuntament ha de ser exemplar i complir les seves pròpies ordenances. Un incompliment com aquest és una falta de respecte als ciutadans que voten i paguen impostos, ciutadans que, si no compleixen les ordenances municipals, seran sancionats pel mateix ajuntament, que té competència sancionadora dins de l’àmbit de les seves facultats. A més, un accident o danys als arbres podria implicar responsabilitats civils. En general, la persona que infringeix l’ordenança pot ser considerada responsable dels danys causats. No obstant això, si l’accident també implica deficiències o negligències per part de l’administració, aquesta podria tenir part de la responsabilitat i el govern hauria d’assumir-la. A mi em sembla bastant intel·ligent, si ets alcalde d’una ciutat com Igualada, complir les ordenances per evitar potencials problemes judicials o que t’acusin de prevaricació per haver facilitat permisos sabent que incompleixen la normativa.
Però el govern igualadí és reincident. Ja ens té habituats a saltar-se les lleis i ordenances a la torera, creient-se els amos de la ciutat i actuant com si estiguessin per sobre de les normatives establertes. A part, em costa d’entendre com l’Ajuntament ha pogut gastar més diners en ornamentació lluminosa de Nadal que en polítiques d’habitatge durant l’any 2024. Però això no és exclusiu d’Igualada, ja que en els últims anys molts ajuntaments han apostat per un ús creixent de les llums de Nadal com a eina de promoció i competència entre municipis. Això ha generat una carrera populista on l’objectiu és qui il·lumina més o qui ofereix el muntatge més espectacular, a qualsevol preu. Fins i tot el de saltar-se les normes d’obligat compliment per treure’n rèdit polític.
