Jo crec que som en un bon moment. El 2017 serà un any decisiu. D’acord, és un lloc comú massa fàcil ateses les circumstàncies viscudes i les que ens disposem a viure i afrontar a Catalunya. I serà decisiu des del punt de vista nacional i, sens dubte, també ho serà si ho mesurem localment. Sí, per a Igualada l’any que estrenem també serà d’una importància cabdal, sobretot per als qui esperem recórrer el tram definitiu cap a la República catalana. Per a la nostra ciutat, tampoc res no serà igual a partir d’aquest 2017.
Davant el “Referèndum o Referèndum” del President Puigdemont i la determinació de Junts pel Sí i la CUP, el món unionista no deixa de bramar: Ingenus, il·lusos, prenedors de placebo, colla d’immadurs, irresponsables -per allò de la patacada quan ens trobem amb realitat espanyola; d’aquestes, ens n’hem sentit a dir i més els qui treballem per la Independència. Els altres, i aquest any encara ho veurem més, estan instal·lats en la idea de la inviolabilitat (ecs!) de la unitat espanyola i, en conseqüència, en el dret de propietat -som súbdits- que tenen sobre Catalunya. Tot plegat ve insuflat per la veritat indestructible que nosaltres no som “subjecte polític” i, doncs, no tenim dret a res. De fet, ni a “trencar ous per fer UNA truita”. I, tanmateix, nosaltres estem esperançats i il·lusionats, sí, perquè podem viure un fet extraordinari com és el del naixement d’un Estat i ser-ne protagonistes! L’intel·lectual espanyol, tan repetit, Ramón Cotarelo (per força, perquè a l’altre costat no hi ha ningú més… Quina vergonya!) es referia fa uns mesos a l’oportunitat de viure un moment zenital de la nostra història. Com pot ser, ara ho dic jo, que gent marcada pel socialisme no se senti atreta per una idea tan potent com la de viure la reparació històrica que ha de culminar amb la República Catalana? S’hi incorporaran quan arribi? O no en voldran formar part i deixaran el nou estat sense socialistes? O el socialisme passa només per Espanya? En aquest sentit em faig ressò del que diu JM Tresserras (El Punt Avui, 30.12.2016) en relació al personal dels Comuns (per entendre’ns): “No pots dir que ets d’esquerres i dir que una votació sobre un tema fonamental només es pot fer si l’empara la legalitat de l’Estat, és a dir, l’instrument de dominació de les classes dirigents. (…) Si ets d’esquerres a Catalunya, tu fas causa amb l’independentisme, que és qui demana poder votar (…). Si podent guanyar a Catalunya, apostes per lluitar en el terreny de l’Estat, enganyes la gent dient que vols transformacions.”
Certament, de les files dels Comuns, n’hi ha que transmeten poques bones vibracions per dir-ho suaument, com els diputats Joan Coscubiela o Dante Fachín que les ha deixat anar de l’alçada d’un campanar, com que Puigdemont hauria de dimitir per no complir allò dels 18 mesos… Ell que és argentí bé prou que podria connectar amb les nostres aspiracions; o no les veu homologables a les dels qui van guanyar la independència d’Argentina de l’Imperio Español fa dos-cents anys? Dit tot el que hem dit, finalment l’esperança independentista dependrà en bona mesura de tots nosaltres, un nosaltres que comença en el km 0 d’Igualada… Convé que estiguem disposats a actuar i a respondre en tot moment davant el repte de la República catalana, com s’ha fet amb les convocatòries d’aquestes setmanes davant l’Ajuntament per manifestar el rebuig per les actuacions de la Justícia espanyola contra la Presidenta del Parlament i el regidor de Vic, Joan Coma. Bon Any i fins la Truita final!
Francesc Ricart
