De centre i liberal, així es definia el Partido Reformista Democrático (PRD) que Florentino Pérez va liderar des de la secretaria general i que va concórrer a les eleccions generals de 1986 amb el resultat d’una patacada monumental.
El liberalisme del que feia gala Florentino Pérez en el programa electoral d’aquell PRD sembla que no l’ha aplicat amb tant d’entusiasme en els seus negocis i des de la presidència d’ACS, recordem alguns exemples recents:
Les concessionàries de les autopistes radials R-3 Madrid-Arganda i R-5 Madrid-Navalcarnero participades entre ACS i Bankia, amb un transit inferior al 25% del previst en els estudis de viabilitat, van presentar concurs de creditors i el ministeri de Fomento se’n farà càrrec probablement en 2017.
Més liberalisme. El juliol de 2014 la societat ESCAL UGS, propietat d’ACS, va exercir el seu dret de renúncia a la concessió del magatzem subterrani de gas Castor davant les costes de Castelló i Tarragona per assegurar-se així el cobrament d’una indemnització per part de l’estat de 1.350 milions d’euros.
I last but not least, TP Ferro joint venture de Eiffage i ACS per la construcció i posterior explotació d’un tram de l’AVE transfronterer pel Perthus, davant les importants pèrdues econòmiques causades per l’escàs transit ferroviari i tot i el cofinançament públic de 600 milions d’euros, va presentar concurs de creditors el 2015 i haurà de ser compensada per les inversions realitzades amb diners dels contribuents. ADIF i SNCF Réseau es faran càrrec de la explotació de la infraestructura.
Mentre la majoria dels nostres empresaris i emprenedors esmercen esforços i els seus propis recursos per tirar endavant els seus negocis, altres apliquen la seva particular idea de liberalisme: projectes privats amb finançament públic, en infraestructures de dubtosa viabilitat i la garantia que si surten malament ja ho pagarem entre tots.
Xavier Morales, economista.
