Xavier Morales
Economista
El segle XV Fray Luca Pacioli va documentar “la partida doble”, base de l’actual tècnica comptable, i res no feia preveure llavors en què es convertiria la Ciència Econòmica. De fet, entre les ciències socials, probablement aquesta és la més donada a emetre prediccions, emulant en Nostradamus.
No hi ha dubte de la importància avui de la ciència econòmica i de la necessitat d’una major divulgació del seus principis bàsics, però l’objectiu de l’article és aportar un toc crític d’humor sobre aquesta disciplina.
Sobre la professió:
“L’altre dia li vaig demanar l’hora a un economista… i em va donar una estimació”. El lector ja sap que els economistes treballem amb hipòtesis, estimacions, escenaris per assegurar-nos que l’encertem o justificar el perquè no ha funcionat la predicció.
Abans recordàvem Fray Luca Pacioli com a un dels primers economistes, però hi ha d’altres versions sobre els orígens de la professió: “el primer dia Nostre Senyor va crear el sol i el diable va crear el cop de calor, al segon va crear el sexe i el diable el matrimoni, al tercer Deu va crear un economista… i el diable va crear-ne un altre”.
Ciència i ideologia:
Probablement la ciència econòmica és l’única que per un mateix problema proposa solucions diferents segons on hagi estudiat l’economista de torn i fer-ho basat en saberudes formules economètriques. De fet l’economia és l’única disciplina on dues persones poden compartir el mateix premi Nobel explicant dues coses totalment oposades.
Sobre l’encert en les prediccions:
Algú deia que els economistes, com els rellotges espatllats, també encerten l’hora un parell de cops al dia. Cal però reconèixer que el economistes són els professionals mes dotats en explicar les causes d’una crisi… un cop està superada.
Actualització del marcador de prediccions: Nostradamus 0 – Economistes 100 (estimació de resultats 😉
