No podem fallar

37

Diumenge al vespre, mentre veia per televisió l’entrevista/interrogatori de Jordi Evole a l’excomisari Villarejo, vaig recordar d’un grup d’artistes que triomfaven els anys 60,jaume singla anomenats “Els vienesos”. El grup el formaven Franz Johan, Gustavo Re i Herta Frankel i tenien tans registres que podien fer una revista per a adults com programes infantils (en canal de televisió únic i en blanc i negre) per a tos els públics.

El grup va crear una cançó anomenada “Los que viven del Cordero” que va tenir molt d’èxit. La cançó explicava amb ironia tot el conjunt de gent que vivia del corder que un humil pastor criava al camp: el mateix pas, el marxant de bestiar, el carnisser, el matador, el fabricant de pinso, l’inspector del mercat, el veterinari, el transportista, el pregoner que anunciava la carn, els intermediaris… Feia falta tota la cançó per a relacionar les persones que es beneficiaven de la carn del pobre corder. Diumenge ho vaig recordar veient tot el cúmul de gent que es beneficia dels anomenats “fondos reservados del ministerio del Interior”.

Començant pel mateix Villarejo que és multimilionari en empreses, l’origen de les quals no ha estat investigat, però que ell mateix reconeixia haver cobrat dels “fondos reservados”. També n’han cobrat l’examant de Jordi Pujol Ferrusola, el financer Javier de la Rosa,(autor d’un robatori de 180 milions d’euros) el “pequeño Nicolás”, els fabricants de proves falses contra Xavier Trias i Artur Mas, els “periodistes” filtradors de les notícies, els funcionaris participants a la Operación Catalunya… fins i tot dels “fondos reservados” s’han pagat fins i tot l’apartament de luxe on el Rey Juan Carlos es veia amb les seves amants.

També del Cordero dels fons reservats hi varen amassar la seva fortuna els criminals del GAL, els assassins de Lasa i Zabala, els segrestadors de Segundo Marey, l’ex director general de la Guardia Civil, Luis Roldán, l’espia Francisco Paesa…. I parlo únicament d’una partida pressupostària. Si analitzem totes les partides dels pressupostos generals de l’Estat al Cordero li treuen tanta carn que no en queda ni per a pensions, sanitat, educació o cultura. El Cordero som els ciutadans que paguem impostos i en tant que corders, els que manen ens consideren uns llanuts que es poden esquilar. Estem en un estat on les clavegueres van pel carrer i les urnes s’han de comprar d’amagat. Potser sí que portem massa llana al clatell.

 

Jaume Singla