M’he de disculpar. He de demanar perdó pel que vaig escriure la setmana passada. Amb el títol: “Presidents fent el mec”, deia que els presidents Macron, Sánchez i Aragonés havien vingut a Barcelona a fer el mec. Ho confesso: hem vaig equivocar. El que varen fer a Barcelona els tres presidents no és el mec, és el merda.
S’ha de ser molt merda per a sent President de França, venir a Barcelona a presumir, dinar i visitar un museu, quan milions de ciutadans francesos són al carrer en vaga general protestant per una retallada de les pensions que amenaça el nivell de vida dels assalariats. S’ha de ser molt merda.
S’ha de ser molt merda sent Presidente del Gobierno de España i venir a Barcelona a fer una parada militar per mostrar domini mentre els trens, per exemple, funcionen de merda, les inversions pressupostades no es compleixen, però sobretot s’ha de ser molt merda per comparar desenes de manifestants demòcrates catalans, amb els nostàlgics de la dictadura que es varen manifestar a Madrid dos dies després. S’han de tenir ganes de fer el merda.
És clar que el paper d’Aragonès -em costa anomenar-lo Molt Honorable President- més que de fer el merda, és de vergonya aliena. Si fos realment president i tingués autoritat, hauria estat la Generalitat la que hagués decidit el marc de la trobada i no hauria deixat que li imposessin el MNAC, sota mateix del castell de Montjuïc on el feixisme espanyol va afusellar al Molt Honorable President Lluís Companys i Jover.
La política espanyola -i els actuals gestors de la Generalitat ens hi han ficat ben endins- s’ha convertit en una mena de pols per a “veure qui la té més llarga… la barra”. Ens imposen la seva manera de fer les coses. Es permeten d’amenaçar-nos amb empresonar-nos en quant canviï la majoria parlamentària espanyola. Ens condemnen a ser per sempre subjectes passius dels interessos dels partits estatals i a ser l’ase dels cops que els doni vots a Zamora, Cuenca, Valladolid o Puerto Hurraco per donar alguns noms de poblacions espanyoles on es decideix el futur de Catalunya dins d’Espanya.
A canvi de beneir amb la seva presència la reunió, en Pere Aragonès va poder parlar 21 segons amb el president Macron i un minut escàs amb el president Sánchez abans de sortir per potes per no fer-se la foto escoltant l’himne nacional espanyol. Recordeu la meva petició que donaria per bona la presència d’Aragonès a la trobada Macron-Sánchez si aconseguia que s’obrís el pas fronterer del Coll de Banyuls a la Cerdanya?. Va fer el contrari. Es va assegurar que si algú l’obria, es tornaria a tancar. Com així va ser. Quan fa quatre mesos que tens un anunci de vaga dels metges i en lloc de dialogar et vas a fer una foto, no ets digne del càrrec que ocupes.
S’ha de ser un merda per exercir un càrrec per al qual no es té, ni capacitat ni vergonya per exercir-lo. Ho sento, però algú ho havia de dir.
