Malgrat que la denominació “Neuschwanstein” (el nou cigne de pedra) és posterior al tràgic i prematur final del rei de Lluís II de Baviera; a la regió de Baviera i a escassos quilòmetres de Füssen, sobre el congost del Pöllat, a partir de les restes del castell d’Hohenschwangau -on hi havia viscut la seva infantesa- aquest monarca hi va projectar el seu nou castell: el castell de Neuschwanstein, un dels monuments alemanys més visitats i que ha fet possible que el protagonisme d’aquest personatge es mantingués viu fins a l’actualitat.
Aquest, de la mateixa manera que els altres castells –imaginats com a refugis entre boscos, muntanyes i llacs de la seva estimada Baviera- que va fer construir Lluís II és un dels grans reclams turístics que conviden a unes visites dins el marc d’un embolcall paisatgístic d’una majestuosa bellesa, alhora que forma part d’una de les rutes més fascinants de tot Alemanya: la ruta dels grans somnis arquitectònics d’un enamorat de l’art. Això és, aquell, altrament, anomenat “rei boig” a causa de la seva fama d’estrafolari i estrambòtic, amb la ideació d’aquestes residències de retir i de pau va saber rescatar el veritable estil dels antics castells medievals del país. Emperò, és Neuschwanstein el més famós i icònic de tots i, malgrat el seu aspecte medieval, amb torrasses i punxeguts merlets, va ser construït en ple segle XIX des de la perspectiva de crear una autèntica fantasia; especialment per la rèplica d’una insòlita cova on Wagner hi hauria d’interpretar en sessions privades diversos concerts.
Mentre els murs del futur castell de Neuschwanstein començaven a veure fesomia, Lluís II de Baviera, amb tan sols 18 anys, ja era rei en successió del seu progenitor Maximilià II. Ell, ben jove encara, va haver de plantar cara a un política exterior complexa que va derivar en un pacte d’aliances amb Àustria a propòsit de la guerra contra Prússia. La derrota en aquesta contesa, a l’any 1867, va suposar la submissió de tot Baviera al domini prussià en l’àmbit de política exterior, veient-se forçada a una aliança defensiva que limitaria la plena sobirania del monarca; una determinació que va abocar-lo a patir la més gran decepció del seu regnat, atesa la seva concepció idealista i romàntica del món. Resignat, doncs, amb la desfavorable conjuntura d’aquests esdeveniments, va resoldre desplaçar-se de la vida pública perseguint llargues hores d’aïllament; una determinació que va motivar que li fos qüestionada la seva salut mental. En qüestió de temps, el cas és que el fatal desenllaç dels seus dies ha estat envoltat de uns seriosos interrogants sense resoldre.
Quan a la construcció de Neuschwanstein, les seves expectatives que les obres avancessin ràpidament no es van veure complertes, sobretot, perquè es tractava d’un projecte d’envergadura, a més de les complicacions d’una construcció sobre la muntanya. Arquitectes, decoradors i artesans van saber copsar i fer realitat les més concises idees del rei fins a consolidar una obra inspirada en “Lohengrin”, l’òpera de Wagner que narra la història del «cavaller del cigne», un tresor de la literatura medieval alemanya.
Als nostres dies, un recorregut massa pautat no et permet ni recrear-te ni molt menys submergir-te en l’autèntic quimèric que va inspirar aquesta creació. Aviat passes del vestíbul a un aclaparador Saló del Tron, una gran estança d’una exuberant estètica; i, seguidament, et vénen a rebre els habitacles més personals del rei, dissenyats tots ells amb motius i elements decoratius propis del neogòtic tot traspuant un imponent escenari de fantasia romàntica; això sí, amb un leitmotif bastant recurrent: la figuració del cigne. Si més no, el més xocant del castell és la cova dedicada a Wagner -i inspirada en la seva obra “Tannhäuser”- que s’obre a un hivernacle d’enormes finestrals que et regalen unes panoràmiques excepcionals sobre Baviera. Finalment, altres punts del castell són sales i habitacions per a convidats també vestides d’unes belles i oportunes singularitats, amb altres recons oberts a unes reduïdes terrasses, amb vistes privilegiades més enllà dels dominis de Neuschwanstein.
