Xavier Morales
Economista
Els anys 90 els pioners entusiastes del primer i verge internet col·laboraven en aixecar una web, administrar un fòrum o generant continguts per Wikipedia sense més ambició que la de participar d’aquell procés de creació d’un territori nou i de llibertat.
Durant una pila d’anys a la nostra comarca un bon nombre de padrines remallaven mitjons a casa i per uns rals la peça. Pocs es paraven a pensar llavors si calia reconèixer drets i garantir uns mínims ingressos per a la vellesa d’aquelles treballadores.
Passats 20 anys després d’aquell primer voluntariat a internet, la seva mercantilització ha recuperat la figura de la ramellera a domicili, ara a les xarxes. L’anomenat Digital Labour o Microfeina permet guanyar uns cèntims d’euro als subscriptors de plataformes o marketplaces com Clikworker, Prolific i Amazon Mechanical Turk (AMT) pels seus clicks i dedicació.
Segons l’informe de l’International Labour Organization (ILO) de 2018 sobre la Microfeina, subtitulat Cap a un treball just al món en línia, bona part dels milions registrats a plataformes com AMT són persones joves amb certa qualificació i estudis que busquen completar els seus insuficients ingressos… a tarifes d’aproximadament 3 dòlars l’hora. Les feines penjades en aquests marketplaces són variades: completar estadístiques, etiquetar imatges de gatets o semàfors, recol·lectar informació, preparar extractes d’articles tècnics, etc. Els microtreballadors reben la contraprestació pel servei un cop és aprovat per l’ofertant i són subjectes a un ràting públic.
Per no repetir els errors comesos amb les nostres padrines remalleres, i seguint les recomanacions de l’ILO cal dignificar la feina d’aquests microtreballadors, reconèixer la seva condició de treballadors, aplicar els estàndards nacionals de salari mínim, establir regles clares d’aprovació de feines, explicitar els motius del ràting i protegir el dret a recurs del treballador davant no aprovacions o ràtings desfavorables.
