M’estic separant!

50

Josep Soriguera Blanch
Advocat ICB. Director de IURIS TRIVIUM ADVOCATS

 

Et veig més prima, és que m’estic separant! Cada dia en les trobades, tant siguin de caràcter familiar com amistós o del tipus que sigui, et trobes que les parelles que han trencat en el matrimoni són majoritàries. I és cert, perquè així ho demostren les estadístiques, en concret les del INE. Respecte del 2018 (veure gràfica annexa al escrit)*

Fent una comparativa dels valors totals, es decanta cap a la dissolució amb un 59 %, més de la meitat, d’aquí que els que trenquen són majoria.

Aquest fet no és baladí, i menys quan hi ha fills menors o interessos pel mig, fet que és, o millor dit, que pot ser de conseqüències imprevisibles, d’aquí l’encapçalament d’aquest escrit.

En el cas que hi hagi fills menors, els problemes ja comencen abans de la dissolució, se’ls diu o no se’ls diu, que trenquem?, sobretot quan els menors comencen a tenir una edat entenedora de les coses. Els psiquiatres especialitzats en el tema diuen que se’ls ha de dir.

Després, en el cas de separació o divorci, a més del fet emocional que comporta, s’ha de negociar el conveni regulador, on es regula: la pàtria potestat dels menors, generalment compartida; guarda i custòdia compartida, o atribuïda a un de la parella amb règim de visites i vacances compartides per l’altra part; atribució de l’ús del habitatge familiar (es pot donar que la gaudeixi un i que la hipoteca l’hagi de pagar l’altre!) i separació dels béns conjunts en el seu cas.

En el cas de bona avinentesa, divorci o separació de comú acord o instada per un amb el consentiment de l’altre, és un plis plas, que és, amb diferència, la millor opció, i la mediació en què es pot acollir la parella va en aquest sentit.

Però generalment el conveni regulador porta fortes controvèrsies. En el cas de no avenir-se, el divorci o separació serà contenciós, i en el procediment judicial corresponent el jutja dictarà sentència sempre en benefici dels menors.

– A qui portes?- em va preguntar un company a la sortida del jutjat fa pocs dies.
– A l’home – vaig contestar, dons ja saps que li va passar a Sísifo. Sísifo defensava l’absurd, castigat a portar una pedra al cim d’una muntanya, que abans d’arribar sempre rodolava costa avall. Sortosament, la predilecció en què les dones surten més afavorides va canviant.

Per acabar, la Conferencia Episcopal Española fent-se ressò de la problemàtica del trencament de matrimonis, i proposa: un curs de 2 a 3 anys pels nuvis, ara és de 20 hores. El que no diu la Conferencia és que tan sols un 20 % dels matrimonis es celebra per l’església. La doctrina popular és clara al respecte, perquè el matrimoni funcioni: “techo, lecho i mantel”.