Els alcaldes de les quatre capitals de la Vegueria del Penedès —Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, el Vendrell i Igualada— van comparèixer la setmana passada davant la Comissió de Territori i Habitatge del Parlament de Catalunya per reclamar millores urgents en mobilitat, infraestructures i finançament. Tots quatre van coincidir en demanar garanties per un transport públic digne i eficient per afrontar el creixement sostingut de les seves ciutats i garantir l’equitat territorial.
El Penedès -en el qual l’Anoia ha anat perdent pes polític i territorial en els darrers mesos, malgrat que la vegueria és molt jove- és la zona que, avui, més creix de tot el país, amb una forta pressió demogràfica procedent d’un “èxode” imparable des de Barcelona i l’àrea metropolitana. Això tensa, i cada vegada més, els serveis existents en les nostres comarques, que no estan preparats per tanta gent. Per fer-ho molt més complicat, una part important d’aquesta població nova no s’empadrona aquí, sinó que mantenen les seves anteriors poblacions de residència. Estadísticament, “no compten” aquí, però hi són, i això afecta moltíssim a les aportacions de l’Estat i la Generalitat a municipis i comarques, que s’atorguen segons el volum de població.
Molt dels detalls d’aquesta situació de tots coneguda van explicar els quatre alcaldes de les capitals penedesenques, amb la mobilitat interior i l’exterior com a demanda més important. Són milers els veïns que s’han de desplaçar principalment a Barcelona. Els alcaldes van recordar el Pacte de Vilafranca signat al febrer. “Ser el centre de creixement demogràfic no va acompanyat d’inversions. La zona ja no ha de ser només territori de pas”, van dir.
L’alcalde socialista de Vilanova i la Geltrú deia que “portem molts anys sense inversions i ho estem pagant”, i l’alcalde de Vilafranca, també del PSC, qüestionava els beneficis del Corredor Mediterrani per al territori. “L’èxit de les mercaderies aniria en contra de la dels passatgers”, i per això insistia en una parada de l’AVE a l’altura de La Granada, ja prevista en un pla del 2006. El també socialista alcalde del Vendrell, demanava que la Generalitat “incorpori un factor de correcció que tingui en compte la població no empadronada. Sense factor de correcció, tots els càlculs són deficitaris d’entrada”.
Per la seva banda Marc Castells, de Junts, reclamava activar l’Eix Transversal Ferroviari (el tren gran, com el coneixem aquí) per al qual fins i tot es va fer reserva de sòl amb el Pla Director Urbanístic. “El més difícil està fet. És una oportunitat”, deia Castells, intentant treure del calaix de l’oblit un projecte que era la nineta dels ulls del president Pasqual Maragall. A més, el límit legal perquè aquesta reserva de sòl acabi esdevenint nula és cada vegada més a prop en el temps.
Fa pocs dies que s’ha conegut que el Govern de la Generalitat ha tancat un acord amb ERC per aprovar la tercera -i última- injecció de recursos als pressupostos prorrogats, i també s’hi afegiran els Comuns. “El Periódico” va avançar que les dues parts han arribat a una entesa per començar a dissenyar la xarxa ferroviària de Catalunya dels propers anys, amb la vista posada, especialment, a unir amb el tren les capitals de comarca.
El contingut de l’acord amb els Comuns sobre trens inclou l’estudi de l’anomenada Orbital Ferroviària que ha de permetre unir les ciutats de la segona corona metropolitana: Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. D’Igualada, res de res. De l’Eix Transversal Ferroviari se’n parla, però a la lletra petita.
