Manifest

0
118

El primer d’Octubre del 2017, el poble català va votar independència. No va ser una votació fàcil. Els votants vàrem patir l’agressió dels cossos repressius de l’Estat Espanyol, la incomprensió dels Mossos d’Esquadra i l’oposició de no pocs ajuntaments gestionats aleshores per partits botiflers, molts dels quals avui encara els governen. I malgrat tot, vàrem votar i vàrem guanyar. Més de dos milions de ciutadans passarem hores custodiant els col·legis electorals per deixar constància de la nostra voluntat d’esdevenir una nació lliure, entre les nacions lliures.

El règim borbònic es va afanyar a dir que el Referèndum de l’1 d’octubre “no tiene ninguna trascendencia” però des d’aleshores i contradient-se a si mateix, que no ha deixat de reprimir ciutadans, manifestants i polítics independentistes. Les penes de presó, exili, multes i acusacions sense cap fonament han condicionat la vida de gairebé cinc mil catalans. La repressió policial i judicial és una constatació més de la transcendència i la validesa del vot de l’1 d’octubre del 2017.

Avui, passats cinc anys de la que va ser la més gran demostració democràtica expressada mai a Europa i quan el poble de Catalunya ha atorgat als tres partits dits independentistes, el 52% dels vots i 74 diputats, no solament no tenim a tocar la independència sinó que cada dia anem més enrere. Els partits, d’aquí i d’allà, no han complert el seu compromís amb Catalunya.

La divisió dels partits, la manca d’una estratègia conjunta i la constatació que els catalans som l’ase dels cops de totes les crisis polítiques espanyoles, ens indigna i entristeix. Més encara quan veiem com diputats catalans, amb les seves votacions a Las Cortes Españolas, faciliten la reculada de drets dels catalans, en aprovar-los pressupostos i lleis que són imprescindibles per a l’estabilitat del govern de l’Estat. De l’Estat repressor, no ho oblidem.

Els partits s’han girat d’esquena als catalans. El patiment del poble ja fos votant l’1 d’Octubre o reivindicant la llibertat dels presos polítics no sembla importar gaire ni a ERC, Junts o CUP que, lluny de posar en valor el 52% dels vots, no fan altra cosa que desmobilitzar al poble esvaint les esperances d’assolir la llibertat de Catalunya. Els partits, per interès o per covardia, s’han rendit a l’Estat, però nosaltres no ens rendim.

L’1 d’Octubre és la data fundacional de la República de Catalunya. Els ciutadans vàrem votar i vàrem guanyar. Per això exigim dels partits catalans que apliquin d’una vegada per totes, el resultat de la consulta, i proclamin la INDEPENDÈNCIA. I si no es veuen en cor de fer-ho, que pleguin!

Ras i curt: la composició del Parlament és reflex de la voluntat del poble i quan el poble HA PARLAT, les institucions HAN D’ESCOLTAR.

Compartir