L’Hospital d’Igualada comença un crowdfounding per valorar l’impacte psicològic de la crisi sanitària

114

L’Hospital d’Igualada, juntament amb un grup d’investigadors liderats pel Dr. Daniel Vega, vol analitzar el paper de l’aïllament social en el benestar emocional de la població durant la pandèmia de la COVID-19.

Encara que es pot esperar un augment dels símptomes d’ansietat i respostes d’estrès a causa de les extraordinàries circumstàncies que estem vivint durant la pandèmia de l’COVID-19, a mitjà i llarg termini, hi ha el risc que aquests símptomes derivin en problemes de salut mental persistents. Això és el que s’ha observat, per exemple, a la Xina, on els trastorns mentals en la població general podrien haver-se multiplicat per dos, i fins i tot per tres, durant la crisi sanitària.

Una possible recessió econòmica derivada de la pandèmia actual, empitjora encara més les coses. És d’esperar que, durant els propers mesos, moltes persones hagin de fer front a problemes socials i econòmics. En aquest sentit, tenim el precedent de la crisi econòmica de 2008, que va tenir un clar impacte negatiu en la salut mental de la població general, i es va associar a un increment de la taxa de suïcidis a nivell global.

A diferència de crisi prèvies, en l’actual crisi per la COVID-19 hi ha una elevada probabilitat que s’augmenti l’aïllament social. Molts països han anat demanant als seus ciutadans que  s’aïllessin a casa seva i, en absència d’una vacuna, el distanciament social seguirà sent una mesura per alentir els contagis en els propers mesos. No obstant, això va en contra de l’instint humà d’estar connectat amb altres. De fet, la connexió social ajuda a les persones a regular les emocions, a bregar amb l’estrès i a romandre resilients davant moments difícils com l’actual. Per contra, l’aïllament social empitjora la capacitat de manejar l’estrès, i s’associa a efectes nocius sobre la salut mental, cardiovascular i immunològica.

Encara que l’augment de les xarxes socials podria ser una alternativa a l’aïllament social, s’ha observat com això no és necessàriament cert, ja que l’ús de xarxes i internet poden no contribuir a el sentit de connexió social. De fet, existeix evidència prèvia que suggereix una associació entre un major ús de xarxes socials i una pitjor salut mental.

Per tant, més enllà del que complicat de la situació actual, l’aïllament i distanciament social amenacen amb agreujar els sentiments de soledat, i podrien tenir un impacte negatiu addicional sobre la salut mental a mig i llarg termini.

En el projecte de recerca que s’ha plantejat des d’Igualada, es vol analitzar l’impacte de l’aïllament social sobre la salut mental de la població general. Per fer-ho, el grup d’investigadors es centrarà en una zona geogràfica concreta, la comarca de l’Anoia. Això es deu al fet que una part parts dels municipis de la Conca d’Òdena van patir un confinament total durant diverses setmanes, experimentant així un major aïllament social que altres zones del país.

A qui beneficia aquest projecte?
Amb aquest projecte es pretén conèixer quin és el grau de malestar emocional en la població general associat a la crisi de la COVID-19, així com entendre quin paper juga l’aïllament social com a factor mediador. Es prestarà especial interès en fenomens com les idees suïcides, l’autolesió i l’ús de xarxes socials. Malgrat que la població a la qual es realitzarà l’avaluació es concentra a l’Anoia, els resultats derivats de l’estudi podrien ser extrapolables a la resta de la població espanyola.

Amb aquest estudi també es podran dissenyar noves intervencions terapèutiques i adaptar-ne algunes ja existents, per ajudar a aquelles persones que pateixen un trastorn mental o estan en risc de patir-lo.

Com s’ajuda a través del micromecenatge?
El pressupost mínim que necessiten els investigadors per aquest projecte és de 9.000 € i l’òptim de 16.000 €. És per això que els investigadors han iniciat un procés de micromecenatge per finançar el projecte.

Si s’aconsegueix l’objectiu mínim es podrà dissenyar una enquesta online per poder avaluar almenys a 2.400 persones en dos moments diferents. Aquest tipus d’avaluació assegurarà una mostra mínimament representativa i donarà informació de l’impacte la COVID-19 a mig termini. També es podrà realitzar una anàlisi d’algunes paraules associades amb la salut mental en xarxes socials en els últims mesos. Això permetrà veure com aquestes han anat variant abans i després de la crisi de sanitària.

Si s’aconsegueix l’objectiu òptim es podrà ampliar la mostra d’estudi i dedicar més hores al projecte. Això permetrà realitzar anàlisis de les interaccions establertes per xarxes socials. Aquesta informació podria ser útil per entendre com s’ha relacionat la població durant el confinament. A més, arribar a l’objectiu òptim serà important per a realitzar l’anàlisi de totes les dades obtingudes i per a la publicació de resultats.