Alerta davant el creixement de les estafes a la xarxa. Internet s’ha convertit en un espai fàcil per comprar i vendre, però no sempre és possible fer-ho amb les màximes garanties d’èxit. Cada vegada hi ha més confiança en comprar gràcies als portals més coneguts, com Amazon o botigues online com Zalando o Privalia, i amb mètodes de pagament més segurs com les targetes moneder o Paypal, però malauradament han sorgit bandes especialitzades en estafar per Internet. Ofertes increïbles que haurien de generar-nos sospites són en canvi capaces de fer-nos caure a la trampa. I dies assenyalats com l’anomenat Black Friday o el Cyber Monday, són especialment assenyalats en el calendari.
Quasi 600 casos denunciats en el que portem d’any
“No hi ha un perfil concret. Són gent de totes les edats i sexes, sense distinció”, explica Maria Argilès Bellet, agent de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) de l’Anoia.
Els Mossos han detectat un increment desorbitat de les denúncies. Al 2016 van ser 361. Al 2017, 504 denúncies. I al 2018 -fins al 15 de novembre- ja en portem 590, el que representa un increment del 60%. I encara falta passar tota la campanya d’aquests dies i les festes de Nadal. És d’esperar que la xifra pugui arribar a ser el doble en només dos anys de diferència. A nivell de regió central, al 2016 van ser 1.569 denúncies, al 2017, 2.075 i del que portem de 2018, 3.545. És a dir, encara un increment més important.
Consells de seguretat
“És important que les persones s’ho pensin dues vegades abans de donar les seves dades bancàries, i, sobretot, que llegeixin la lletra petita. Va molt bé llegir les opinions d’altres usuaris respecte la pàgina que estem consultant. Si hi ha moltes referències a Internet, probablement serà un lloc segur. No ens refiem de bones a primeres”, explica Argilès, qui recomana vigilar que la direcció “url” que hi ha a la caixa del nostre navegador començi per “https://”. Aquest és un senyal de seguretat a la xarxa. D’aquí que sigui molt necessari “que la pròpia persona sigui ella mateixa que s’adoni que la pàgina on veu una determinada oferta li ofereixi confiança o bé que opti per deixar-ho i continuar buscant”.
Un exemple són les pàgines “clonades”, és a dir, pràcticament iguals a una que sí que hi tenim confiança. Això succeeix quan rebem un correu electrònic d’una botiga online informant d’una oferta. Hi cliquem, pensant que anirem a parar al comerç en qüestió, però no ens adonem que en la capçalera de la pàgina, el nom de la botiga està lleugerament canviat, ja sigui amb una lletra diferent o amb un punt al final. Si paguem, ens estafaran. La solució en aquests casos “és simplement no clicar dins del correu que hem rebut, sinó anar a buscar la botiga nosaltres mateixos”.
Quan ja s’ha pagat, és pràcticament impossible fer-se enrere o recuperar els diners, si s’ha estat objecte d’una estafa. “En moltes ocasions no podem reaccionar a temps, perquè moltes d’aquestes pàgines resideixen en països de l’estranger, on les lleis són més permissives, o bé on és molt complicat trobar l’origen. Ens trobem davant un problema difícil de resoldre”, explica l’agent Argilès. El domicili dels comptes bancaris es troba habitualment a la Xina.
MyWot, una eina útil
Existeix una eina que ens permetrà ajudar-nos quan som a la xarxa amb intenció de comprar. Es tracta de MyWot, que està tenint molta acceptació. Es pot instal·lar tant a l’ordinador, com al mòbil o a la tauleta.
Un cop descarregada, apareix un semàfor amb els tres colors típics: el verd, el taronja i el vermell. Quan l’usuari entra en una pàgina web, si és segura, el semàfor es posarà verd (safe); si no ho és gaire, s’il·luminarà de taronja (suspicious), i si no ho és gens, marcarà el color vermell (unsafe). Aquest sistema es basa en l’opinió que els diversos usuaris han donat de cada pàgina.
Segons les dades dels Mossos d’Esquadra, del global de les estafes de l’any 2017, més del 52% es produeixen en l’àmbit d’internet, majoritàriament per compres fraudulentes, però també “phishing” -suplantació d’identitat de proveïdor- o campanyes de ransomware, virus maliciós instal·lat a l’ordinador de la víctima. També, però, s’han detectat estafes de tipus “mailers”, generalment a empreses, que reben correus electrònics de suplantació d’identitat d’algun proveïdor en el que se’ls demana realitzar algun pagament pendent en un compte corrent diferent a l’habitual, i les estafes poden ascendir a milers d’euros.
Com en moltes ocasions a la vida, faci servir el sentit comú i no cregui en les ofertes màgiques. Ningú no dona duros a quatre pessetes.
