Tornem a patir amb violència l’assot pandèmic. Una nova variant, l’anomenada Delta, s’acarnissa en trams de població que es consideraven a cobert. Joves i també alguns vacunats, han de rebre serveis assistencials, cada vegada més cansats, no sols per la feina, sinó per haver de patir les decisions equivocades dels estaments polítics que determinen les normes epidèmiques que cal seguir en cada moment.
Però els nostres polítics porten dient, des de l’inici de la pandèmia, que fan el que s’ha de fer. I algun d’ells està tan convençuts del seu treball que no es penedeixen de cap decisió presa. I aquesta falta d’autocrítica, comporta repetir els mateixos errors una i altra vegada.
Està bé que no ens comparem amb la Xina, país que ha patit diferents epidèmies en els darrers anys i ha desenvolupat un sistema preventiu que només és vàlid en sistemes on la llibertat individual compta poc, però això no implica que no es pugui aprendre de les epidèmies, amb les que ells lluiten des fa dècades, especialment quan es parla de transmissibilitat.
L’impacte econòmic de la pandèmia, que s’ha fet servir d’excusa per reduir o eliminar mesures de prevenció, està sent molt més gran a causa de la poca efectivitat en la contenció de les diferents onades. En això, lamentablement, els nostres polítics, tant a nivell català com europeu, no han estat a l’altura i no és cap consol ni excusa dir que a nivell mundial les coses encara van pitjor.
Estem veient que les administracions ja donen per fet que s’haurà de conviure amb el virus i de les seves mutacions que aniran venint. I, com no saben com fer-hi front, mentre no els col·lapsin els hospitals i les UCI’s sembla que es conformin, perquè no hi ha altra forma d’entendre que la gent faci quarantenes a casa, si els efectes no són molt importants i que no es vagi a centres de salut i prevenció per no desbordar-los. Però hi ha molta gent amb seqüeles i amb problemes greus.
Sort hi ha que el procés de vacunació, encara que totalment desbordat, treballa de manera reactiva i se salva per la qualitat humana dels qui administren les dosis. Lluny d’haver resolt aquest atzucac, ens anem trobant, cada vegada més, perduts en un mar de dubtes sense saber ni com, ni quan en podrem sortir, però amb l’esperança que un cop tots vacunats desaparegui aquest malson, tot patint perquè aquest virus persistent, que fa el que necessita per sobreviure, no torni a mutar i aparegui una nova variant més contagiosa i mortífera que les anteriors.
