Queda just un any, dia més o menys, per a les eleccions municipals. Encara és molt d’hora per iniciar la maquinària a la majoria de pobles i ciutats, però Igualada és una excepció.
L’anunci d’Alba Vergés per apuntar-se a la carrera cap a l’alcaldia de la capital de l’Anoia ha estat una sorpresa per a molts, però el cert és que en molt poques ocasions, des de la recuperació de la democràcia el 1979, s’havia iniciat el camí tan d’hora. Caldrà veure com es mouen les peces del tauler d’escacs de la política local, i, especialment, quines conseqüències tenen els alts i baixos del que passi a les institucions del país en els propers mesos. Segurament influiran en el mapa electoral del 2023.
Costarà, en general, de tancar llistes a tot arreu. El descrèdit de la política és molt més gran que en els comicis locals del 2019, i tant en el sector independentista com en el més moderat hi ha molta decepció, cansament i una sensació cada vegada més gran que a la política la no li queda massa virtut. És més, molts ja només li veuen gràcies si hi ha un bon sou pel mig. A nivell de petits municipis, on dedicar-se al teu poble és sinònim de sacrificar moltes hores en benefici de tots i a canvi de quasi res de bo, no és estrany que sigui complicat omplir tots els llocs disponibles per a les candidatures, com ja va succeir fa tres anys.
Però criticar i prou no condueix a res millor. El que cal és dotar-se d’eines útils -i de talent- per defensar els nostres pobles i ciutats, evitar vendre fum -que tant s’estila- i elaborar projectes realitzables i convenients.
Els partits tradicionals i les seves trifulgues i draps bruts, a l’ordre del dia en els mitjans de comunicació, no estan ajudant a crear confiança entre la població. D’aquí que als pobles, on és més fàcil, la gent fugi de les sigles conegudes i endegui candidatures independents. Bé que farien els partits “de sempre” de comportar-se i evitar que, d’aquí a un any, sigui difícil trobar-los entre els munts de paperetes dels col·legis electorals.
