L’Editorial: Tots ens coneixem

0
94

Les trifulgues polítiques, no ens cansarem de dir-ho, són habituals quan s’acosten eleccions. Es nota molt més quan més propers a nosaltres són els polítics, i especialment quan els balls de bastons són motiu d’actualitat a la premsa local i comarcal. El que ja no és tan habitual és que, pel mig, hi hagi revelacions que, d’una forma o altra, afecten als mitjans de comunicació i al periodisme.

Fa ja bastants anys, es va produir una enorme polèmica a la ciutat quan es va descobrir -a través de La Veu, per cert- que un grup de persones de l’antiga Convergència, que llavors governava Igualada, tenia una relació mercantil directa amb la desapareguda Televisió Igualada. El cas “TVI” va aixecar molta polseguera i la condemna de tots els partits polítics -menys un, és clar- de l’Ajuntament, sobre tot perquè, més enllà d’assumptes foscos, evidenciava un control directe, sense embuts ni tercers, sobre un mitjà de comunicació, que rebia subvencions de les mateixes persones que ocupaven un càrrec públic i a la vegada n’eren socis empresarials. Potser era legal, però era èticament lleig i condemnable socialment.

Aquesta setmana, el PSC d’Igualada ha elaborat un comunicat en què vincula un conegut portal informatiu d’Instagram i Twitter a ERC i a un dels seus activistes més coneguts. Acusació molt greu de la qual els republicans no se senten interpel·lats perquè, al seu entendre, no queda demostrat res de res. El seu activista, però, ha reconegut que l’esmentat mitjà, amb 25.500 seguidors, és seu i que, fins avui, s’havia mantingut anònim en favor, literalment, de la seva “salut mental”… Com si els metges es posessin les mans a la butxaca, els bombers tanquessin l’aixeta, o els policies miressin cap a un altre costat per evitar problemes “mentals”. Quina bestiesa més monumental!

Afortunadament, una de les virtuts de la proximitat és que tots ens coneixem. Crear-se anònimament un mitjà de comunicació per divulgar informació -a vegades falsa- i fins i tot atrevir-se a difamar d’altres mitjans locals és, com a mínim, una aberració indigna d’algú que té una evident significació política. Una de les virtuts de la proximitat és que aquí tots ens coneixem. I alguns han quedat ben retratats

Compartir