Sembla que aquest cap de setmana va de debò i el fred hivernal arribarà, com ja fa anys que passa, de ple, sense temps ni a adonar-nos-en. Fa temps que la primavera i la tardor passen sense pena ni glòria pels nostres calendaris, i de la màniga curta a la llarga hi ha un temps massa curt, gairebé inexistent. Els experts insisteixen que tot plegat té a veure amb el canvi climàtic, que aquests dies ha estat motiu de debat a Egipte entre les 20 principals potències mundials, si bé els polítics s’han passat més estona parlant de la guerra d’Ucraïna i el paper de Rússia que de cap altre assumpte…
És clar que els preus de l’energia, que ja venien pujant des d’abans del conflicte bèl·lic, tenen una corba a l’alça que no té el fre posat i això ha contribuït a una inflació preocupant a tota Europa, amb més o menys influència segons els països. Omplir el carretó del supermercat costa cada vegada més i això repercuteix, i molt, en les butxaques de les famílies. De retruc, s’amplien les diferències entre els qui més tenen i els que no, i, com sempre, els més damnificats són els que els costa arribar a final de mes. Els bancs d’aliments tornen a tenir una demanda que, a poc a poc, va recordant-nos als pitjors anys de la crisi de la bombolla immobiliària.
Aquesta setmana, parlem a La Veu de l’increment espectacular de la demanda de llenya i pèl·lets com a alternatives d’algunes famílies als sistemes convencionals de calefacció, o, almenys, com a complement. Tot per evitar factures astronòmiques de gas, electricitat o gasoil. Malament anem com a societat si la gent ha de comprar llenya -els pèl·lets és diferent- per escalfar-se, com feien els pagesos a les masies fa un segle. Una solució molt sostenible, certament, però hi ha qui hi veu al mateix temps un pas enrere com a societat teòricament moderna i tecnològica. I, és clar, els preus també s’han apujat.
Això tindrà conseqüències, no pas bones, en un futur a curt i mig termini, i acabarà afectant-nos a tots. El món és global, ja ho sabem de sobres.
