Per Setmana Santa, Igualada rememora uns fets intrínsecs a la nostra història, i que han perdurat en el record al llarg dels segles. La festa del Sant Crist és patrimoni de la ciutat, amb una processó que es realitza passat el Dilluns de Pasqua, la qual cosa la dota d’una originalitat absoluta en el calendari religiós del país, però també del món cristià.
Aquest any, a més, la festa celebra el 225è aniversari de la Bandera del Sant Crist, l’origen de la qual es remunta a l’any 1798, quan els Priors de la Confraria de la Minerva i del Sant Crist van encarregar-la per tal d’acompanyar la imatge en processó, tot implorant del cel el benefici de la pluja… Curiosament, l’aniversari arriba, avui, en un moment de persistent sequera.
La festa del Sant Crist, però, com succeeix en moltes activitats relacionades amb l’àmbit religiós, pateix una disminució de seguiment popular, almenys visualment. Malgrat que continua en el sentiment de moltíssimes famílies igualadines, el cert és que en molt poques ocasions s’ha vist una nodrida participació de públic. És certament injust, donada la càrrega emocional i històrica que representa la festivitat per a la ciutat.
Més enllà de l’obvi contingut religiós, raó de ser de l’efemèride que celebra Igualada, tot el que té a veure amb el Sant Crist rau més enllà, convertint-lo en quelcom més arrelat a la societat i la història local, talment com succeeix en diferents èpoques de l’any amb altres celebracions. Aniria essent l’hora que s’adaptés també als nous temps, incloent-hi a la festa que ens arriba cada any per aquestes dates, nous continguts que contribuïssin a enriquir-la sense perdre mai la seva identitat, donant-li encara més interès social i com a font de coneixement de la nostra història.
Potser seria la fórmula d’arribar a noves generacions, que, amb el respecte que es mereix, garantissin que la Festa del Sant Crist perduri en el temps, sense perdre ni un bri de l’estima que ha conservat en més de quatre-cents anys.
