La darrera setmana vàrem publicar la història dels Reis de l’Orient a Igualada. Les seves vicissituds i com les entitats i persones han anat convertint una petita llavor inicial en un dels esdeveniments més emblemàtics de la ciutat. Com sempre molta feina desenvolupada per moltes persones que al llarg dels anys han anat contribuint a fer d’aquesta festa un fenomen participatiu, que ha estat copiat per altres ciutats i que han fet d’Igualada un model a seguir.
S’han hagut de superar entrebancs de tota mena, perquè els temps a vegades porten aires destructius i a alguns els molesten les tradicions que la gent ha fet seves. Situacions on determinades idees s’escapen del seu àmbit natural i ho desvirtuen tot. Models, a vegades importats d’altres llocs on hi ha conflictes que s’escampen amb la globalització i percepcions que s’incorporen a les cultures diverses amb afany homogeneïtzador, molt sovint amagant interessos econòmics o de poder.
I en això, a vegades, s’hi barregen plataformes que es paguen amb els diners de tots, però que només serveixen a minories establertes en llocs de poder o en grans espais de comunicació. Les xarxes socials s’han aprofitat per fer d’altaveus que fets i opinions basades en falsedats, mentides i mitges veritats, que esperonen la imaginació i dibuixen complots i adoctrinaments que només existeixen en el cervell de qui les promou.
La il·lusió és un estat d’ànims. Una percepció, una interpretació de la realitat originada en un estímul emocional extern, però ben real. Quan il·lusiona alguna cosa, o algú, ho transforma tot. Creix una força que és una font d’energia que impulsa a aconseguir allò que es dibuixa a l’horitzó, com un desig o com una possibilitat. La il·lusió predisposa a l’acció. No s’ha de tenir por que la il·lusió sembli una utopia. Ni tan sols que les il·lusions es fonamentin en fets discutibles. El que compta és el seu efecte motivador.
La festa dels Reis, es celebri com es celebri, no s’acaba amb una Cavalcada més o menys reeixida. És l’alegria que emplena els cors dels petits i dels grans de bona voluntat. Aquella força que ens fa treballar pels altres. A ser despresos i solidaris. A mirar de fer feliç el que està al costat, per ajudar-lo si se sap que pot estar passant un mal moment. Tots els dies de l’any haurien de ser com el 5 de gener. De festa sana i carregats d’il·lusions.
