Una altra setmana pendents del Procicat, aquest organisme que tant tutela l’evolució de la pandèmia com de l’economia del país. Mai una institució havia tingut tanta importància i, en canvi, se’n desconeix qui el forma exactament, i què fa detalladament.
Des d’aquesta setmana, els locals de restauració dels centres comercials poden tornar a treballar. I ara el sector confia que el govern continuï en aquesta línia de reobertura progressiva i permeti, quan més aviat millor, allargar l’horari de bars i restaurants, ampliant el torn dels serveis, per poder atendre clients més enllà de les 17 h de la tarda, que és quan han de tancar des de fa mesos. El Procicat té sobre la taula la proposta de permetre servir sopars a les terrasses dels restaurants.
Més enllà de les conseqüències que se’n derivin de les decisions del Procicat, comença a ser un crit ben alt la sensació de congelació que experimenta el Govern de la Generalitat. Sindicats, Patronal i gremis -com el d’Hostaleria- ja han criticat en més d’una ocasió el silenci del Govern en un moment molt delicat i crític per a la salut i l’economia de moltes famílies. Si ara que estem malament, un Govern ni decideix ni a voltes sembla existir -amb alguna excepció- per què es necessita quan anem bé?
Malauradament, els indicadors epidèmics segueixen la lleugera tendència a l’alça dels últims dies i el nombre de pacients a les UCI és l’indicador més preocupant, ja que torna a pujar, i aquesta és la principal referència per als responsables de Salut a l’hora d’aixecar algunes restriccions a partir de dilluns.
L’Hostaleria està al límit, i no és l’únic sector que pateix. Tenim per davant una desescalada incerta, depenem d’unes vacunes que diuen que arribaran però l’experiència ens porta dubtes raonables, i hi ha la sensació que d’altres comunitats corren quan aquí anem a pas de tortuga. I això no es pot permetre!
