L’espai de debat i reflexió d’Igualada DdD (Dimarts de Diàlegs) a l’Ateneu Igualadí, aquest mes d’octubre s’ha centrat en la relació de la ciutat amb el riu Anoia, sota el títol: “Igualada recorda que té riu?”. Al llarg de la sessió es van tocar diversos aspectes d’aquesta relació amb una conclusió principal: ara que el riu ha deixat de ser l’esquena i el pati del darrere de la ciutat, Igualada ha de lluitar perquè tingui qualitat.
La introducció de l’acte va anar a càrrec del biòleg i expert en restauració de rius, Albert Sorolla. Sorolla va desgranar les possibilitats que té un riu en la compatibilització de l’ús social i l’ús natural i va parlar d’exemples de ciutats com Vitoria que han fet una recuperació del riu com a espai d’ús a prop de la trama urbana. També d’altres ciutats que obren carrers per on hi passava el riu i el recuperen. Per a fer-ho, va explicar que cal que el procés sigui com més natural millor, ja que suposa menys costos pel seu manteniment i aprofita la mateixa dinàmica natural del riu.
Després es va passar a analitzar la qüestió en clau local amb diversos convidats a la “Fila 0” que van parlar de la relació d’Igualada amb el riu Anoia i les seves possibilitats de futur. En aquest sentit es van donar a conèixer diversos contingut del Pla Director que s’ha redactat i d’una de les obres que començaran en breu com és la construcció d’un camí de Jorba a la Pobla de Caramunt que resseguexi tot el recorregut del riu. També es va destacar el paper històric que ha tingut el riu en la creació dels primers conreus que després van impulsar el naixement d’un nucli de cases que acabaria sent Igualada i més tard el paper que ha tingut en fer d’Igualada una ciutat industrial.
La qualitat de l’aigua va ser un altre dels temes a destacar i es van donar diverses dades que demostren com ha anat reduint-se la contaminació, sobretot perquè la indústria ha deixat d’abocar-hi sal. Un altre dels moments que es van ressaltar és la construcció de la depuradora dels adobers i el que representa. Pel que fa a la preservació de la seva qualitat, es va reclamar que el riu tingui el mínim de construccions artificals possibles, ja que les rescloses, si no es netegen, impedeixen que els sediments circulin i que l’aigua faci un procés de depuració natural. També es va comentar les propietats, pel que fa a flora i fauna, que té el riu Anoia i l’estat dels seus diversos trams que es va considerar, en general, força optimista. En el tram d’Igualada hi ha la problemàtica de les canyes que creixen dins el cabal. En aquest sentit, es va avançar que per molt que es tallin sempre tornaran a créixer, ja que per eliminar-les del tot caldria actuar riu amunt i treure-les de tot el recorregut, sinó l’aigua transporta les llavors i es converteix en una verdadera plaga.
D’altra banda, durant la sessió, també es va parlar del Projecte de Rius i de la iniciativa d’apadrinar trams de riu. Un fet que ajuda a prendre consciència d’aquest espai natural, ja sigui des d’escoles, entitats o particulars.
DdD vol agraïr a tothom qui va participar de la sessió i, un cop més, al públic que va fer-hi diverses aportacions. El proper DdD serà el dimarts 10 de novembre, que estarà dedicat a la reforma horària que s’està impulsant per adaptar els horaris del país als de la resta d’Europa i quin paper hi poden jugar ciutats com Igualada. El títol de la sessió serà “Anem a l’hora?” i es farà el dimarts 10 de novembre, a les 8 del vespre, a la Sala de Socis de l’Ateneu.