Dimecres, a la Diagonal de Barcelona, davant del Consolat britànic, ens vàrem reunir uns milers -pocs- de catalans per reclamar la llibertat del periodista australià, Julian Assange fundador de Wikileaks, tancat en una presó d’alta seguretat a Londres.
Aquesta mena de concentracions s’han fet a la majoria de capitals d’Europa, però no a Madrid, coincidint amb el judici de l’extradició d’Assange als Estats Units on li espera una acusació d’alta traïció per haver publicat documents secrets, no sols dels Estats Units, sinó de la majoria de governs “democràtics” del món. També d’Espanya.
La sort del creador de Wikileaks està íntimament lligada a la del periodisme d’investigació no ja només als EUA, que pretén jutjar-lo per alta traïció, sinó també a la resta del món. Els dotze anys de reclusió, primer com a refugiat polític a l’ambaixada equatoriana al Regne Unit i després aïllat com un vulgar terrorista a la tenebrosa presó de Belmarsh han convertit l’australià en una espècie de mort vivent.
Massa ignorat pels grans mitjans que es van aprofitar de les revelacions de la seva ONG per vendre milions de diaris, Assange és avui un “pres polític”, segons reconeixen molts periodistes d’investigació, entre ells John Pilger, mort recentment, que va lluitar fins a l’últim moment pel seu alliberament. El Govern de Washington va presentar divuit càrrecs contra Assange, entre ells el d’haver-se infiltrat als ordinadors governamentals per obtenir tota mena d’informacions confidencials o secretes.
La “democràcia” haurà comès l’enèsima injustícia contra un periodista que únicament ha fet el que hem de fer els periodistes: publicar allò que el poder no vol que es publiqui.
Assange, però, es va limitar al que hauria de fer qualsevol periodista seriós i valent: divulgar a l’opinió pública documents reservats que demostren, entre altres moltes coses, gravíssimes violacions dels drets humans a l’Iraq i l’Afganistan per part dels EUA. També va revelar l’obstrucció del fiscal Zaragoza per a la investigació de la mort de José Couso que la premsa “española por supuesto” ha amagat, malgrat tractar-se d’un periodista i ser espanyol.
Wikileaks també va filtrar el vídeo titulat “Assassinats col·laterals”, relat visual de com els tripulants d’un helicòpter Apache dels EUA assassinaven a sang freda dotze civils iraquians en un suburbi de Bagdad, entre els quals hi havia un fotògraf de l’agència Reuters. Cents de milers de documents filtrats van revelar les més horribles pràctiques de tortura per part de la CIA així com d’altres comprometedors per als EUA i diversos governs aliats que van col·laborar en aquell moment amb els EUA per encobrir els seus abusos. Les revelacions de Wikileaks van fer que els EUA temés per la seva influència a tot el món, cosa que explica el furor contra Assange del cap de la CIA de Trump, Mike Pompeo, que presumtament tenia un pla per segrestar-lo i fins i tot assassinar-lo.
Si l’Alt Tribunal britànic dictamina a favor de l’entrega d’Assange als EUA, no només estarà segellada la seva sort, sinó també la d’un periodisme absolutament necessari: el dedicat a denunciar els abusos del poder a qualsevol lloc del món, siguin dictadures o democràcies. A més la “democràcia” haurà comès l’enèsima injustícia contra un periodista que únicament ha fet el que hem de fer els periodistes: publicar allò que el poder no vol que es publiqui.
