Marc Alabart, coordinador dels Premis Atrapallibre i Protagonista Jove de l’IbbyCat, el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, reflexiona sobre la necessitat de promoure la lectura en infants i joves com a un dret.
Què és l’IbbyCat?
L’IbbyCat, el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, és una federació d’entitats al voltant del món del llibre per a infants i joves, i busca promoure la lectura per aquest públic, en català.
En quin moment es troba l’ús de la lectura en públic infantil i juvenil?
Es troba en un moment de canvis, com la societat en general. Es troba en moments de punts d’inflexió. Però alhora hem de dir que el sector de la lectura infantil i juvenil, ara mateix, està en un bon moment. Ens trobem en un moment de creixement, on hi ha molta consciència del valor de la lectura, i d’allò que cal promoure entre infants i joves. Crec que s’està fent una bona feina des de diversos àmbits d’aquest sector; des del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil. Crec també que la gent té ganes de promoure la lectura, i aquest és un bon punt de partida dins d’un moment ple de canvis, i a l’espera de com avança tot plegat.
Quines eines hi ha per promoure la lectura?
En l’àmbit general, per promoure la lectura, hem de tenir en compte que hi ha diversos agents que intervenen en la promoció de la lectura en infants i joves. D’una banda tenim la família, que seria l’agent més pròxim a l’infant i el qui, per tant, acaba tenint més influència. Però després evidentment tenim l’escola, les biblioteques, les llibreries… un seguit d’agents que configuren un ecosistema que envolta l’infant, i els joves, i els poden apropar els llibres. En tenen la responsabilitat.
I l’administració també és un d’aquests agents que destaquem?
Sí, l’administració podria ser l’agent organitzador de tot aquest context. I per tant, hi té un pes important.
I en quins àmbits d’actuació us moveu? Quines activitats feu?
L’Ibbycat té diversos àmbits d’acció. Un d’aquests, per exemple, és la revista Faristol que es publica dos cops l’any i busca desenvolupar coneixement al voltant de la lectura infantil i juvenil. També busca publicar crítiques sobre els llibres que surten actualment en català, una activitat que de fet es fa també de forma digital i setmanalment. També disposem d’un programa que es diu “municipi lector”, que vol ajudar a municipis de Catalunya a promoure accions que impulsen l’ús de la lectura, amb la col·laboració d’agents del mateix municipi. I per dir un últim exemple, l’Ibbycat també participa en diverses tries i seleccions a nivell nacional i internacional, proposant el que considerem els millors llibres publicats aquí a casa nostra.
Per què és important que es fomenti la lectura i els més petits llegeixin?
Des del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, el que acostumem a dir és que la lectura no s’hauria de viure com un deure, sinó com un dret. És important, i precisament per això hem de fer el canvi de paradigma. Hi ha molts infants i joves que ja tenen un acompanyament a casa, un bagatge concret que els permet accedir fàcilment a la lectura. Però n’hi ha molts d’altres que no. El que hem de vetllar és que aquests també puguin accedir a la lectura. Per això s’ha de fomentar aquest dret, intentant promoure la lectura des d’aquests agents que comentàvem. Al final la lectura no només és una eina bàsica per moure’ns pel món, sinó que també és una manera d’accedir a l’imaginari col·lectiu que tenim. I també és una manera d’ampliar horitzons, conèixer més enllà del nostre entorn més proper, mirar el món d’una manera diferent… En definitiva, ens permet entrar en una dimensió literària diferent.
En aquest dret que hem de promoure, quin paper hi juguen les biblioteques?
Les biblioteques són fonamentals, perquè són un agent democratitzador. Permeten que tothom pugui accedir als llibres, i això és fonamental. A partir d’aquí, no només són un agent que facilita llibres, és a dir no només és un espai on tu pots anar i accedir a aquesta cultura de manera gratuïta i universal, sinó que a més són espais que generen situacions , propostes, de socialització de la lectura. Això crec que també és una cosa important, perquè per molt que els infants comencin a llegir sols, i pensem que la lectura es converteix en un acte solitari que fan per si sols, no hem d’oblidar que la lectura també és un acte socialitzador. El fet, per exemple, de poder participar en un club de lectura que es faci en una biblioteca, és essencial per compartir amb altres allò que has llegit. Això també forma part de la lectura, i a vegades no ho tenim prou en compte.
I l’ús del català? Com fem que vagi acompanyat d’aquesta intenció de promoure la lectura?
Un dels objectius del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil és promoure la lectura en català. Penso que és molt important en un moment com l’actual, en què sabem que l’ús social del català en determinats àmbits està disminuint, és important promoure aquesta lectura en català. Hem de reivindicar que actualment hi ha molt bones publicacions en la nostra llengua, i cal continuar promovent que es doni més suport als autors catalans. Estem en un moment positiu pel que fa a la literatura infantil i juvenil escrita en català, i això ens ha d’ajudar a fomentar aquest ús en l’àmbit de la lectura.
Parlem dels Premis Atrapallibre i Protagonista jove. Què són?
Són uns premis literaris una mica especials. Perquè, d’una banda, funcionen com un certamen literari buscant les millors obres en català publicades durant l’any, però a més ho fan d’una manera especial: el jurat que escull aquestes obres són infants i joves, el destinatari real d’aquestes obres. Sovint els premis de literatura per a infants i joves són escollits per un jurat adult, quan realment no són els destinataris. Per això pensem que aquests premis tenen un punt d’especial i significatiu, perquè qui tria els millors llibres són els nens i nenes, i els joves a qui es dirigeixen. Per tant, d’altra banda, funcionen també com a activitat de promoció lectora i literària, perquè convidem als nens i nenes, i joves, a valorar una preselecció de llibres, feta per parts d’experts, per trobar quins consideren que són els millors i mereixen guanyar els premis.
És a dir que transformeu als lectors, en aquest cas al públic infantil i juvenil, en els protagonistes.
La idea és situar als infants i joves com a protagonistes, i donar-los veu. Es tracta de preguntar-los realment quins consideren ells que són els millors llibres publicats. Els situem com a jurat, els donem veu i així estem provocant també que siguin crítics, que se situïn en una posició critica i que, per tant, puguin mirar els llibres amb una certa profunditat per evitar valorar-los de manera superficial. D’alguna manera els situem al centre.
Quina dimensió tenen els premis enguany?
Estem molt contents, perquè enguany hem arribat a 10.500 participants arreu del territori de parla catalana. Realment això és una fita fantàstica, perquè vol dir que tenim 10.500 infants i joves llegint uns llibres, que considerem que són de qualitat. I a més estem permetent que siguin ells mateixos que puguin escollir quins els han agradat més, i que disposin d’espais de socialització per promoure que puguin compartir aquestes lectures.
