Un article de
Jordi Puiggròs
Periodista i Cap de redacció
3 de juny de 2023

Les eleccions deixen 10 municipis on s’haurà de buscar un pacte per governar o bé fer-ho en minoria

Un article de
Jordi Puiggròs

Gairebé un terç dels ajuntaments de la comarca hauran d’esperar al 17 de juny -o més tard- per conèixer qui i com els governarà els propers quatre anys. És el cas de 10 municipis, mentre que, en els 23 restants, ja es coneix qui serà l’alcalde o alcaldessa.

Les eleccions municipals han deixat un panorama similar respecte les últimes pel que fa a la necessitat d’acords per a governar.

23 alcaldies segures
On sí que tot està resolt és a 23 poblacions. Cal dir que, en onze d’elles, les eleccions es fan en el que es denomina “llistes obertes”. En els municipis de menys de 250 habitants amb dret a vot els electors voten a persones, escollint-ne unes de determinades amb creuetes a la butlleta. El més votat no necessàriament serà l’alcalde, perquè pot ser que més d’un candidat sigui del mateix partit.

El 17 de juny és quan, com a tots els ajuntaments, els regidors electes -cinc, en aquests casos- escullen l’alcalde en una nova votació. Tot i això, és fàcil determinar ara qui serà l’alcalde o alcaldessa d’aquests onze municipis: Argençola, Bellprat, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Montmaneu, Orpí, Pujalt, Rubió, Sant Pere Sallavinera, Santa Maria de Miralles i Veciana. En la majoria de casos, és ERC qui comptarà amb més alcaldes dels pobles petits, a excepció de Montmaneu, Calonge, Veciana i Sant Pere Sallavinera, que serà de Junts.

12 majories absolutes
Pel que fa als municipis de més habitants on ja es coneix l’alcalde perquè té assegurada la majoria absoluta el proper 17 de juny, és el cas de dotze poblacions.

A Carme, amb Marc Sánchez; Castellolí, amb Joan Serra; i Sant Martí Sesgueioles, amb Marina Graells, tots ells d’ERC, ja es coneixia d’antuvi, perquè només es presentava una candidatura, igual que a Copons, amb l’independent Àlex Prehn (Ara Copons).

A Calaf, Montserrat Mases (ERC) s’estrena com a alcaldessa, i amb majoria absoluta, substituint Jordi Badia. El mateix passa a Jorba, amb Pilar Queralt (ERC), que governarà quatre anys més agafant la vara que tenia David Sánchez. Josep Parera (Junts), l’alcalde més longeu de tota la comarca, continuarà a la Llacuna. Carla Casas (ERC) també s’estrena com a alcaldessa als Prats de Rei, rellevant la també republicana Cristina Mas. David Alquézar (ERC) conserva la majoria absoluta a Sant Martí de Tous.

Hi ha tres casos de majories absolutes especialment rellevants: Òdena, Montbui i Vilanova del Camí, tots tres a la Conca d’Òdena.

A Òdena, Jaume Xaus (ERC), exregidor socialista, assoleix l’alcaldia amb una victòria imponent sobre Francisco Guisado -també primer secretari del PSC Anoia-, que fa un any va desbancar la republicana Maria Sayavera amb una moció de censura.

L’independent “Schummi” Juárez es mantindrà com alcalde amb la seva formació Ara Montbui a Santa Margarida, però ara amb majoria absoluta, una victòria incontestable que recorda clarament l’esperit inclusiu i de fort compromís local del ja desaparegut alcalde Ramon Gómez, en els primers anys de democràcia. Al mateix temps, enterra del tot la penetrant influència que havia tingut el PSC en aquest municipi.

A Vilanova del Camí, el treball intens de Noemí Trucharte en aquests darrers quatre anys i una oposició molt fluixa li ha portat un regal merescut: una majoria absoluta que recorda les que havia tingut Joan Vich fa molts anys. Els vilanovins tornen a confiar sense fissures en el PSC, i no li caldrà explorar cap entesa amb ningú per governar plàcidament.

Deu incògnites
Els secretaris comarcals d’organització de Junts, PSC i ERC treballen des de dilluns a tota màquina per establir converses amb els seus representants a deu municipis on encara avui tot és una incògnita. Hi ha dies per davant, però, de moment, tots ells estan oberts a totes les possibilitats, sense “consignes” de les centrals, per bé que, aquestes coses, sempre poden canviar. Les crides de les direccions de Junts i d’ERC a buscar acords independentistes o fronts nacionals poden veure’s reflectides en alguns llocs, però a d’altres serà complicat tenint en compte les casuístiques de cada lloc. El Bruc, Cabrera, Capellades, els Hostalets, Igualada, Masquefa, Piera, la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt i Vallbona tenen porta oberta a possibles acords per crear majories, o bé, també, governar en minoria. Per aquest darrer extrem tots els partits han de votar el 17 de juny al seu candidat, i, llavors, surt escollit en segona ronda el que ha obtingut més vots.

A Igualada, per exemple, és molt probable que Marc Castells, a un sol regidor de la majoria, decideixi continuar l’aventura de governar en minoria. Les possibilitats d’un acord ferm amb algun altre partit són poques, de moment. És impossible, a hores d’ara, una entesa tripartita entre les esquerres. El mateix podria passar a Masquefa, la Torre i la Pobla, però no és segur.

A Capellades, tot indica que l’acord ERC-CUP podria continuar i el republicà Salvador Vives continuar d’alcalde, però no hi ha res escrit encara. És idèntic a Vallbona, però a l’inrevés, on la cupaire Meritxell Baqué ja ha governat els darrers quatre anys amb Esquerra. Als Hostalets de Pierola, Jordi Parcerissas (Junts) sembla que -amb un canvi d’alcaldia entre germans- governarà amb ERC.

Al Bruc, Cabrera, i sobretot Piera, a hores d’ara tot és molt complicat. El PSC va obtenir la victòria per un vot de diferència a Piera respecte a ERC, però l’entesa entre partits és molt difícil per temes més personals que per estratègia, també amb una moció de censura encara molt recent.

Comenta aquesta entrada:

Et recomanem×