Des de fa uns anys, veiem com entre nosaltres, cada vegada hi ha menys comunicació i això que mai hi havia hagut tants medis com ara, tant a nivell telemàtic com en medis de mobilitat.
Amb l’excusa de tenir el televisor engegat a moltes llars anava be per no haver de donar explicacions, ni parlar de res important amb els que estaven al nostre voltant. Avui encara més, amb l’excusa del mòbil, ens va be per fer-nos el distret amb moments que podríem tenir una conversa agradable i potser, profitosa. Cada vegada les persones vivim d’una manera més individualitzada. Mireu avui, que fem les persones: sortim de casa nostra amb el mòbil a la mà amb el cap cot, mirant, no se que i caminem sense adonar-nos del qui passa al nostre voltant ni quin temps fa, sembla que la nostra vida depengui del missatge que ens ha de sortir al mòbil, tant impostant serà el missatge?
Només ens faltava ara el problema del COVID perquè això s’accentués encara molt més. Ara ja som tots qui tenim més motius i excuses per no poder canviar opinions entre nosaltres, si més no,hem de seguir les directrius que ens manen els governs, amb això, se’ns han limitat moltes coses. Sigui per culpa dels uns o dels altres o perquè els hi convé a alguns, avui ja no ens podem reunir més de sis persones, motiu pel qual, no podem ni fer reunions familiars ni tampoc podem fer cap canvi d’impressions entre nosaltres ni fer-nos sentir la nostra veu amb cap manifestació, ni res que si assembli. Segur que això a més d’un govern o poder fàctic li deu anar molt bé: els líders que voldrien fer-nos veure les coses d’una altra manera no podran perquè no ens podem reunir més de sis persones. Teatres, museus, cinemes, actes culturals i d’oci n’estan rebent les conseqüències més dures. També sense adonar-nos, estem perdent les ganes de sortir de casa, i per desgràcia hem pogut comprovar que hi hagut un gran davallament de les activitats de tot tipus.
Els avis, ja no ho tenim tan fàcil per poder intercanviar converses amb els nostres nets i fills, ells tampoc no poden explicar-nos gran cosa, tot això està mig prohibit, no podrem explicar les nostres experiències, ni reunir-nos amb els nostres amics, les institucions no es poden reunir per deliberar les diferents opinions, ni les associacions, que últimament ja ho tenien molt difícil. A les escoles els nostres infants no poden comunicar-se amb llibertat ni jugar sense entrebancs, ni podem jugar en grup…Per dir-ho d’una altre manera, tota la comunicació verbal i presencial, se’ns està posant molt difícil, tot tipus de trobada està prohibida i tot l’entorn social està canviant d’una manera alarmant. També els viatges, i feines, tot sembla que estigui fet expressament per no trobar-nos presencialment i estar incomunicats.
El demà que viuran els nostres fills i sobretot els nostres nets, no tindrà res a veure amb el que hem viscut nosaltres, les persones grans, si tot segueix així. De moment i ja fa temps, la majoria els tenim quiets i atontats davant d’un joc del mòbil i no entenem el que hi miren amb tant d’entusiasme sense viure ni veure que hi ha el seu voltant, això tampoc pot ser bo perquè no crec que en treguin gaires coses de profit pel dia de demà.
Avui tots tenim feina a llegir els missatges que molts ens envien, de Bon dia i Bona nit i això i allò, en canvi som negats a veure’ns i parlar, tampoc som capaços de fer-ho per telèfon, ens quedem muts, estem atordits. Avui la mascareta, que ja s’està tornant com una peça imprescindible a les nostres vides que si per descuit no la portes, moltes persones al passar pel teu costat, s’aparten o t’escridassen com si fossis un empestat i et miren malament. Res de converses al carrer, bon dia i res més. Quan anem tapats amb la mascareta, a més de fer-nos difícil la respiració, també se’ns complica poder parlar amb una certa llibertat, igual que les distàncies que hem de mantenir. Amb tot això, no podem ignorar que les persones, cada vegada estem més distanciades les unes de les altres i això, per molt que ho vulguem ignorar, és una realitat i no pot ser bo de cap manera. Ens sentim sols i realment és així,moltes vegades, volem pensar que tot va be i que això millorarà el nostre entorn. Jo em pregunto: A on arribarem ?
Voleu dir que és tant greu com volen fer-nos creure i que és una altre cosa la que ens volen vendre? I amb això no vull culpar a ningú, de cap manera, però hem de reconèixer la realitat que ens envolta, per això, jo em pregunto: de tot plegat, no s’estan aprofitant els poders per anar-nos dirigint cap a una situació que només pot afavorir a uns sectors i així poder-nos dominar cada vegada més amb l’excusa de la salut i fer-nos encara més uns xaiets?
