Fa gairebé cinc anys que encapçales la delegació anoienca d’Òmnium Cultural. Quina valoració en fas?
Faig una valoració molt positiva perquè hem fet un salt d’expansió en els objectius d’Òmnium a la comarca i sobretot a Igualada. Els objectius que ens vam marcar quan vam entrar, gairebé s’han complert. El primer era estar més a prop de la gent i aquest local on som ens ho ha permès. Un altre dels objectius era arribar a la paritat a la junta, fet que s’ha complert. També hem rebaixat la mitjana d’edat de la Junta, trencant una mica amb aquella sensació que Òmnium eren uns “senyors grans” i un altre objectiu és estendre’ns a la comarca, objectiu en què estem treballant i continuarem fent-ho. Ha estat una època prou convulsa: vaig entrar a la presidència amb el Jordi Cuixart a la presó, amb el moviment independentista pendent de les sentències i després van venir els dos anys de pandèmia, que van ser complicats, com per a tothom.
Divendres vinent feu l’acte de lliurament dels Premis al Compromís Cultural, que és un dels actes destacats de cada any. Què valoreu des d’Òmnium a l’hora de decidir a qui van destinats els premis?
Per a nosaltres els Premis al Compromís són uns premis exclusivament d’Òmnium Anoia, aquest any serà la seva 19a edició i n’estem molt orgullosos. Per donar-los, valorem els objectius generals d’Òmnium: llengua, cultura, país, cohesió social i a partir d’aquí pensem en una persona i una entitat de la comarca que amb la seva activitat faci palesos aquests objectius. Actualment estem en un procés de canvis, que segurament es veuran en l’edició vintena dels premis, l’any que ve. Ens agradaria que el jurat, que actualment està format per membres d’Òmnium, s’obri també a altres persones qualificades.
Durant l’any també organitzeu diverses activitats. Quines en podem destacar?
Dins de l’àmbit de cohesió social, estem treballant des de fa un parell d’anys en la integració de persones immigrants, sobretot en l’àmbit de la llengua i ho fem a través d’un taller de ganxet adreçat a dones i noies magribines que vulguin aprendre a parlar el català acompanyades dels nostres voluntaris. Els resultats són molt bons i n’estem molt satisfets i una prova n’és l’exposició de treballs que actualment hi ha a la nostra seu. A nivell de llengua i també de cohesió social promovem el premi Sambori a les escoles, que ha passat de ser un premi literari a ser un treball de projectes cooperatius entre alumnes de les escoles. En l’àmbit de la cultura fem presentacions de llibres, sobretot els llibres premiats per Òmnium i intentem fer també presentacions de llibres d’editorials petites, de traduccions… Comptem amb la col·laboració les llibreries igualadines com Aqualata o Llegim…? La nostra sala acull habitualment exposicions obertes al públic. Una altra activitat que duem a terme amb èxit conjuntament amb Eixarcolant, són tallers de cuina del món.
Aquest any, pels volts de Nadal, farem un acte de reconeixement als socis de la comarca que tinguin 50 o més anys d’antiguitat com a socis d’Òmnium. És un acte que ens fa molta il·lusió.
Un dels projectes que començarem a fer a escala nacional i també nosaltres particularment a la comarca és “El català a l’esport” en què ens reunirem amb les entitats esportives per treballar conjuntament en l’ús i la promoció del català.
El fet de tenir una seu en un espai tan cèntric i emblemàtic de la ciutat afavoreix que la gent us conegui més?
Tal com et deia abans, el fet de tenir aquest local, aquí al carrer de Santa Maria, ha permès que la gent ens conegui més. Abans teníem una oficina ubicada a l’Ateneu Igualadí i érem poc visibles. Ara estem a peu de carrer i obrim cada dia el local, la gent pot entrar, informar-se, visitar les exposicions que habitualment tenim. Qualsevol persona que estigui interessada en nosaltres pot entrar i li oferirem tota la informació per poder-se fer soci d’Òmnium.
Defensar la llengua i a cultura catalanes són les vostres bases. La setmana passada moria Carme Junyent, un gran referent. Feu vostres les seves reivindicacions?
Estic completament d’acord amb la visió de la Carme. El català si no es fa servir es perdrà, no n’hi ha prou amb lleis i decrets. Hem de ser tots, el jovent sobretot, els que no hem de deixar d’utilitzar el català, no ens ha de fer vergonya… hem de buscar la manera que es parli sense complexos. És imprescindible.
Dilluns passat, 11 de setembre va tornar a aplegar el moviment independentista en una manifestació a Barcelona. Creus que la gent encara hi és o que cada vegada hi ha més persones decebudes que es van apartant?
Personalment crec que l’independentisme civil no ha reculat, la gent continua sent independentista, som igual o més independentistes que anys enrere. Però la gent està desconcertada i els partits polítics no ens ho posen fàcil; la gent demana unitat i els partits no escolten. Jordi Cuixart en el seu moment, va veure clarament que hi ha havia la necessitat de canvis de lideratge i així ho va fer, cedint el pas. Cap altre partit o entitat ha fet el mateix pas.
Xavier Antich, el vostre president, va fer dilluns una crida a la unitat de l’independentisme per fer front a l’Estat. Es veuen ganes de treballar conjuntament per part dels actors implicats?
No hi ha cap altra opció, hem d’entendre que sols no farem res, Òmnium sol no pot fer res, només marca un camí però no pot obligar ningú a seguir-lo, no som un partit polític i com a entitat ho tenim molt clar. Però sense amnistia i sense autodeterminació no arribarem a lloc i aquests objectius són prou amplis i prou clars perquè els pugui adoptar qualsevol partit independentista.
