2.9 C
Igualada
Dilluns, gener 24, 2022

L’ Editorial: Garanties

La humanitat aspira a un món sense ensurts, on es garanteixi la seguretat i les persones puguin desenvolupar-se en llibertat cultural i econòmica. Però s’acaba vivint amb pors. A la malaltia, a la incertesa, a la guerra, a la manca de recursos, a no poder accedir als serveis bàsics, a ser agredits i a moltes coses més. I això porta a la insolidaritat, a posar panys i forrellats a les portes de les cases i a les fronteres. Es basteixen constitucions que deixen de ser una carta de garanties ciutadanes, per convertir-se en una eina coercitiva que imposa els criteris dels que manen.

I això fa que cada dia hi hagi més malestar i confrontació. Les preocupacions no tenen cara, ni nom, però afegeixen agror a les relacions. Una corrent que transforma els veïns en competidors i on la malfiança pren lloc a la convivència. Disminueixen els projectes col·lectius i s’afebleix la solidaritat, la germanor i la fraternitat. La societat, suma d’individus, deixa de ser un gresol d’iniciatives compartides per fer un món millor, per tornar-se un clan que defensa els seus interessos i vol imposar-los als altres.

Hi ha diners per articular atacs cibernètics i a persones, o per fer envestides contra la cultura, la llengua i l’educació d’amplis sectors socials. Es minimitzen els esforços fets per una majoria en lluites contra la pandèmia on, els que se senten segurs, reclamen els drets individuals, mentre que els que els han d’atendre han de barallar-se també contra el cansament i la precarietat de medis. Les pors creixen. Qui té feina tem perdre-la i qui no en té, a no trobar-ne. Els que viuen en llocs petits a quedar-se sense serveis i els que tenen la llar en ciutats grans, a que les multituds els engoleixin. Hi ha por a sortir de nit i por de ser tingut com un malfactor per anar en colla. També a la ineficiència policial i a l’arbitrarietat judicial.

Un problema de mal resoldre, perquè tot hauria de començar per arreglar-nos individualment. Per tenir respecte per les idees i conviccions dels altres i per deixar que cadascú fes el seu camí en pau i llibertat. Però com que dominen els qui imposen les seves posicions i interessos, tothom ha de cercar aliats per defensar-se. I tot es polaritza i s’acaba utilitzant la força per dirimir cada posició. Accions i reaccions dins un marc d’insuficients garanties comunes.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

La Residència Pare Vilaseca inicia la teràpia amb nines

La Residència Pare Vilaseca, centre gestionat pel Consorci Sociosanitari d’Igualada, està constantment cercant noves intervencions que permetin la millora de la qualitat de vida...

Montserrat Argelich: “Seran uns Tres Tombs ben lluïts i molt emotius per a tota la ciutat

Montserrat Argelich ha participat des de ben petita als Tres Tombs: des de dalt d’un carro, vestida de pagesa, dalt del cavall del carro...

L’Editorial: La festa dels Tres Tombs

Fa dos-cents anys de la fundació l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada. El 1856 es va constituir la segona colla i d’ací que hi hagi...

L’A3 Leather Innovation Center ofereix el primer curs massiu en línia de Tècnic en Adoberia que es fa a Europa

L’A3 Leather Innovation Center de la Universitat de Lleida, al Campus Universitari d’Igualada, ofereix un nou curs massiu en línia de Tècnic en Adoberia,...

La bandera gremial dels “Tonis” de 1822

Enguany l’Antic Gremi de Traginers celebra el seu Bicentenari, o sia els dos-cents anys de la seva existència. El testimoni d’aquesta festa és la...
Compartir