La Setmana Europea de la Conservació i Restauració és una proposta d‘ E.C.C.O. (Confederació europea d‘organitzacions de conservadors- restauradors) formada per 21 organitzacions membres a Europa i iniciada el 2018 amb l‘objectiu de donar a conèixer la nostra professió i fer accessible la conservació del Patrimoni Cultural a la societat.
Soc la Sara Berzosa. Tinc la sort de dedicar-me a conservar i restaurar objectes des de fa vint-i-vuit anys i en fa vint, que vaig emprendre l‘aventura de crear el meu propi negoci a Igualada, la meva ciutat natal.
Treballo en una professió que em permet estar rodejada d‘art diàriament, ja que la meva missió és salvaguardar-lo i tenir-ne cura perquè el puguin gaudir i conèixer les futures generacions.
Les restauradores som metgesses de l‘art. I parlo en femení perquè a Catalunya, més del 85% de les professionals que ens hi dediquem som dones i treballem per compte propi. Examinem i diagnostiquem els problemes que poden tenir els materials amb els quals estan constituïts els objectes, afectats pel pas del temps i l‘exposició ambiental a la humitat, la temperatura o la llum, i sabem quines intervencions hem de realitzar per minimitzar aquestes alteracions sobre l‘objecte.
Sembla fàcil d‘explicar, oi? Doncs tenim una tasca constant de difusió pel gran desconeixement existent d‘aquesta professió tan necessària, complexa i que comprèn moltes disciplines. Si em permets, avui et faré un breu recorregut del nostre dia a dia.
El primer que fem quan arriba un objecte a l‘estudi és fer-ne la identificació i a partir de les seves característiques i materials constitutius la podem situar en un context estilístic i històric. Moltes vegades ens enduem sorpreses durant aquesta investigació, hi ha objectes que ja ens arriben carregats d‘històries personals, com càpsules del temps. He descobert inscripcions manuscrites dins de mobiliari d‘època, secreters, cartes de caràcter personal o butlletes de loteria de més de cent anys. Objectes que es van salvar de la destrucció de la guerra civil per estar ocults en habitacions secretes, pintures sobre pintures o bé ocultes sota capes de paper. D‘altres han tingut vivències devastadores i han estat víctimes d‘un incendi.
Un cop tenim la documentació històrica, material i fotogràfica podem intervenir en accions directes de conservació i restauració. Per afrontar aquestes accions, les restauradores tenim nocions de física, química i biologia per entendre com es produeix la degradació dels materials i quins productes són els més adequats i compatibles amb el bé cultural.
Una repintada amb esmalt per ocultar la brutícia i l‘oxidació d‘una peça de metall no és restauració. Un pedaç de paper fixat amb cola d‘impacte al revers d‘una pintura per intentar consolidar un estrip, no és restauració. Consolidar l‘estructura d‘una cadira que «balla» fixant un cargol, no és restauració. I en casos més greus, l‘eliminació de capa pictòrica original en un quadre en un intent de neteja de la brutícia i pintar a sobre, no és restauració.
Aquests i molts altres casos són els que ens trobem per males praxis, i que després hem de solucionar des del punt de vista conservatiu i perquè evidentment el resultat no ha estat ni funcional ni estètic.
Però potser les habilitats més importants per una persona que es dedica a conservar i a restaurar no es troben precisament en la curiositat per la investigació ni en la part més tècnica o científica de la professió, sinó en els trets de la personalitat i en la destresa manual.
La manera de subjectar un bisturí per desestucar la superfície d‘un quadre, la pressió que cal fer amb la monyeca a l‘hora d‘envernissar a la francesa, l‘elecció dels colors adequada per fer un retoc cromàtic o la quantitat justa d‘aigua que cal aplicar sobre el bol per adherir un full d‘or, són alguns dels processos que descriuen la part més artesanal de la nostra feina i que ens fa ser essencials, inclús en l‘era tecnològica.
La paciència, la sensibilitat, el respecte pel treball dels altres i tenir una predisposició de connectar amb la peça són bàsics per afrontar una restauració.
Si t‘he despertat la curiositat i tens ganes de més, et convido a visitar-me al meu estudi.
Portes obertes a les classes de restauració on podreu veure les restauracions que estan duent a terme els alumnes:
Dimecres, 16 d’octubre – de 18:30h a 19:30h
Dissabte, 19 d’octubre – d’11:00h a 12:00h
Portes obertes a l’estudi de restauració Ars Antiqua:
Dijous, 17 d’octubre – d’11:00h a 12:00h
Divendres, 18 d’octubre – de 18:30h a 19:30h
Dia Europeu de la conservació- restauració 2024 – Diumenge, 20 d’octubre d’11:00h a 12:00
Imprescindible inscripció previa!
