Soc igualadí, ara estic jubilat. De molt jovenet feia d’escolà a l’Escola Pia i de cambrer. Als 15 anys vaig començar a treballar i he estat en diverses empreses igualadines i de la comarca. Formo part de l’Agrupació Sardanista des del 1992, en soc el president des de fa 4 anys, encara que no sé ballar sardanes.
Quan es va fundar l’Agrupació Sardanista d’Igualada?
L’actual agrupació va ser fundada el 1971 i el primer president va ser en Joan Parera Garcia; el va substituir en Joan Noguera Font. Abans que jo, el president de l’entitat va ser l’Antoni Ferrer. El 1907 es va fundar una junta que posteriorment va desaparèixer. Després n’hi va haver d’altres i durant els anys la guerra i dictadura, hi va haver un parèntesi. Cal tenir en compte, però que l’Aplec Igualadí és dels més antics de Catalunya, juntament amb el de Calella. L’Aplec s’havia fet a la Sala, a la Puda de Castellolí, a Can Macià, al Tio Nelo i després ja es va fer en diversos indrets de la ciutat.
Quina ha estat l’evolució de l’Agrupació durant aquests 48 anys d’història?
Han estat uns anys molt bons. Igualada va ser, el 1974, Ciutat Pubilla de la Sardana i l’Agrupació aleshores tenia més de 600 socis -ara som 170-. Cal tenir en compte que en aquells temps encara estava prohibida la sardana i malgrat tot a Igualada es va fer una gran festa, al Passeig s’hi va col·locar un monòlit d’homenatge i a l’Ajuntament hi havia una placa commemorativa. Aquells anys es feia a Igualada un dels concursos de sardanes més importants de Catalunya, pensa que quan es celebrava al Xipreret, es feia un tren especial per facilitar la vinguda de les colles de fora. Igualada va ser de les ciutats pioneres a nivell de concursos sardanístics, es van arribar a fer concursos amb 50-60 colles participants. A Igualada durant aquells anys va haver-hi moltes colles, fins les últimes que van existir, que va formar l’Antoni Ferrer, que van ser els Corriols, Petits Corriols i Aqualata. Els Petits Corriols van ser campions absoluts de Catalunya. Després van desparèixer. Com ha passat amb les cobles: a Igualada hi havia hagut sis o set cobles però també van anar desapareixent. Només tenim la Terres de Marca, però no és una cobla completa. Cada any organitzem el concert de sardanes de la Festa Major, que aquest any anirà a càrrec de la Cobla Almogavarenca i que es farà en el marc incomparable del claustre de l’Escola Pia.
Qui està al capdavant de l’Agrupació actualment?
Jo en soc el president, des de fa 4 anys, el vicepresident és el Josep Castellà, el tresorer és el Salvador Fuster, la secretària és la Maria Dolors Pujabet i després hi ha una dotzena de vocals.
Quines són les activitats que es duen a terme a l’Agrupació durant l’any?
Tenim un seguit de ballades més o menys fixes: per Reis, per Sant Jordi, pel Sant Crist, el concert de sardanes i la ballada de Festa Major, per la Diada Nacional. A més a més organitzem el mes de juny l’Aplec de la Sardana i també cap a final de curs escolar es fa la cloenda del SardANOIA. Aquest any a més a més tenim una ballada extra el mes d’octubre amb la Cobla Marinada.
Què és el SardANOIA?
És una activitat que va començar a fer-se a tot Catalunya i que es deia SardaTIC, i que pretenia que els nens i nenes entressin en el món de la sardana. A poc a poc es va anar perdent i Igualada, gràcies a la tasca d’en Carles Casanova, s’ha continuat fent. De gener a maig a les escoles els nens fan cursets de sardanes i a final de curs es fa una gran festa, que és molt bonica.
Igualada és una ciutat sardanista?
A mitges… La gent que va a ballar la majoria són gent gran, que fa molts anys que ballen. Al curset de sardanes que cada any organitzem de tant en tant s’apunta algun jove, però costa molt que tinguin continuïtat. El cursets solen tenir una mitjana de 30 persones però molts cops són les mateixes de cada any. Si algú es vol apuntar al curset pot dirigir-se a l’Espai Cívic Centre o posar-se en contacte amb algú de la Junta.
Què es podria fer per revifar una mica el món de la sardana?
És un problema a nivell de tot Catalunya, no només d’Igualada, sembla que la sardana no està de moda. La sardana és difícil de ballar, has d’estar comptant tota l’estona, però em sembla que això no és una excusa.
Malgrat que la sardana es balli poc, se’n continuen component moltes. Passarà a ser un estil musical que escoltarem en format concert?
Cada any se n’estrenen moltes. Per exemple, el compositor capelladí Xavier Cassanyes, aquest any n’estrena una que ha guanyat el primer premi al Concurs de Cobles. I nosaltres quan organitzem l’Aplec, sempre procurem estrenar-ne i si són de compositors de la comarca, millor. A vegades ens trobem amb persones que no han escoltat mai una sardana i queden meravellats del so que té, que és molt particular i únic, amb uns instruments que no s’utilitzen habitualment en altres estils musicals.
