Entrevista a Adela Galtés i Codina, Presidenta de la Fundació Sant Crist d’Igualada
La Fundació Sant Crist d’Igualada es va crear per protegir la Festa que cada any viuen els igualadins per Setmana Santa, però també per donar continuïtat a l’obra social, pastoral i cultural que va començar Mossèn Josep Còdol i Margarit, un home clau per entendre la història d’Igualada en la segona meitat del segle XX.
Recentment ens va deixar en Josep Elias i Farré i vostè ha agafat el relleu a la presidència. Què suposa, estar al capdavant d’aquesta entitat?
És un honor molt gran, sobretot perquè són els qui formen part de la junta de la Fundació els qui proposen la persona que volen com a nou president. Miraré fer aquesta funció el millor possible.
Ara, per Setmana Santa, és quan els igualadins saben més de la figura del Sant Crist, especialment per l’ofici i la processó de dimarts. Però la Fundació treballa tot l’any. Què és, exactament?
La Fundació es va crear per desig exprés de Mossèn Còdol. Ell volia que el seu patrimoni personal tingués continuïtat amb una dedicació a la comunitat, a la solidaritat i la caritat, amb una especial atenció a la gent necessitada. També desitjava protegir el Sant Crist d’Igualada i la festa que l’acompanya, tots els anys. Això és el que diuen els Estatuts de l’entitat, i procurem seguir el seu llegat.
De quina manera treballeu aquest àmbit social i solidari?
Ens reunim diferents cops al llarg de l’any, i ens marquem en una llista el destí de les ajudes que podem fer. Per a Mossèn Còdol era molt important preservar la Festa del Sant Crist, i d’acord amb els Priors i amb tots aquells que participen en la seva organització, si hi ha algun detall en què podem ajudar, ens tenen sempre al seu costat. També intentem ajudar a sacerdots o monges de casa nostra que són en alguna missió a l’Àfrica, a Amèrica o a l’Àsia. Mossèn Còdol tenia interès que aquells igualadins que són missioners en diferents punts del món tinguessin una petita ajuda. Quan malauradament es moren per edat, si el seu convent o ordenació continua treballant en aquell indret o projecte, els ajudem igualment.
A Igualada també reben la vostra ajuda moltes entitats?
Sí, hi ha moltes organitzacions sense ànim de lucre a les quals intentem ajudar, molt diverses, que atenen fonamentalment a persones i famílies que per motius de salut o econòmics ho estan passant malament. En la mesura de les nostres possibilitats, intentem arribar a tothom. També tenim cura del Premi Mossèn Còdol, dins dels Premis Ciutat d’Igualada.
Mossèn Còdol és una figura que indubtablement va lligada a la història de la ciutat durant el segle XX. Com era?
Era una persona íntegra, i estava molt, molt compromès amb la nostra cultura, amb llengua, amb el país i no cal dir-ho, amb l’església. Ho donava tot, tenia un esperit solidari molt gran. De jove es va sentir molt captivat per l’obra de Sant Francesc d’Assís. Podríem dir que l’amor desinteressat pel proïsme, la germanor universal, l’esperit de llibertat… van esdevenir els seus tres pilars fonamentals… Ajudava i escoltava tots aquells que s’acostaven a demanar-li un cop de mà, des de famílies que ho passaven malament fins a malalts de Sida, o drogodependents. A qualsevol persona li agradaria ser com ell. Sempre donava bons consells a tothom, vingués d’on vingués, pensés com pensés. No demanava res a canvi, hauríem d’aprendre d’ell per ser més generosos, i pensar més en els altres.
Es parla molt de la feina que va fer Mn. Còdol quan molta gent venia a Igualada d’altres llocs d’Espanya, als anys seixanta.
Va ajudar molta gent, obria la porta a tothom qui trucava a casa seva. També va fer moltes coses, com els que ara anomenem, a Montbui, els “pisos de Mossèn Còdol”, però també a Fàtima.
Creu que la ciutat té un deute, amb ell?
Crec que sí. La gent, en general, ja no se’n recorda, de Mossèn Còdol. La gent gran sí, és clar, però és diferent amb les generacions que han vingut després. Sincerament, penso que a Igualada caldria que hi hagués de manera permanent un espai de record important per a ell. S’ho mereix pel que va fer per a la ciutat i per als igualadins.
