Entrevista a Alfred Simó i Artola, Coordinador de Comissions Obreres a l’Anoia
Tinc 52 anys, soc igualadí i mestre de professió. Visc a Òdena. Des de fa set anys que soc el delegat sindical en temes d’Educació, i des del passat mes d’abril, nou Coordinador de Comissions Obreres a l’Anoia.
Fa poc va ser escollit nou coordinador de Comissions Obreres a l’Anoia, substituint l’Alfonsa Santisteban, tot un referent en el moviment sindical a la comarca. Agafa aquesta responsabilitat en un moment complicat. L’Anoia no és precisament un territori per presumir, si ens referim a l’economia o a l’ocupació.
Sí…. A més substituir l’Alfonsa és una feinada. Quan se li va proposar la Medalla President Francesc Macià 2020 al Mèrit al Treball, totes les organitzacions que hi van intervenir no van dubtar-ho ni un instant. És una persona sempre super-implicada, que té una trajectòria dins de l’àmbit social molt reconeguda. Jo vinc de la representació de l’escola pública, en un àmbit més reduït, i per tant agafo la responsabilitat com un repte. De tota manera, confio que ella continuarà militant activament en molts àmbits de la lluita sindical a la comarca. Estem molt en contacte sempre.
Recentment vau fer un congrés territorial.
Cada quatre anys fem un congrés en el qual els afiliats i els delegats poden fer totes les propostes que vulguin, i participar activament. Nosaltres formem part a l’Anoia de la unió territorial del sindicat amb el Baix Llobregat, el Garraf i l’Alt Penedès. Tot i que hi ha les circumstàncies del Covid-19, ha estat molt participat. A més, amb molta unanimitat en les decisions. A l’Anoia estem contents, perquè ja no només som el primer sindicat de Catalunya, sinó també el primer de la comarca.
Quins creus que són ara mateix els principals problemes que tenim en el nostre territori?
Des del punt de vista del sindicat, l’Anoia és una comarca que va una mica a batzegades, dins del que és la demarcació de Barcelona. Jo sempre comento una dada, i és que l’Alt Penedès, amb una mica menys de població que nosaltres, té el doble d’afiliats i el doble de delegats de Comissions Obreres. És cert que la tipologia de les empreses és diferent, són de més grandària, i no tant precàries. Nosaltres tenim una estructura de treball diferent, sí, però crec que a l’Anoia ens hem “especialitzat” molt en el tema residencial, i ara resulta que tenim molts delegats que viuen a l’Anoia, però treballen fora de la comarca. El nostre repte seria assolir més representació, i actuar de mitjancers amb les administracions, és clar, amb més teixit industrial a la comarca. Cal tenir una mica més de gruix, perquè a l’Anoia li toca fer sentir més la seva veu.
Pel què dius, la nostra és una comarca que va esdevenint un gran dormitori?
Abans potser corríem el risc, però avui jo ja diria que hi ha molta gent que s’ha fet aquesta comarca com el seu dormitori. Per això per a nosaltres és una aposta donar-hi la volta. Estem participant en tots els fronts oberts, a la Unió Empresarial, al Consell Comarcal, dins del Pacte de l’Acció Social i Econòmica de l’Anoia. Volem que, qui hi està implicat, es mulli més per fer d’aquesta comarca un territori productiu, posant l’èmfasi en l’economia circular i en els nous sectors. Tenim una estructura demogràfica molt clara, i d’aquí uns anys hi haurà unes necessitats que caldrà cobrir. Voldríem que l’Anoia es dinamitzés per sí mateixa, i que ens desinstal·lem d’aquest “NO” perpetu. No ens deixa créixer… Mira, jo he estat delegat d’educació, del sindicat, a la Catalunya Central, i conec molt bé Sant Joan de Vilatorrada, on ara hi ha la presó de Lledoners, que, no oblidem, és que que s’havia de construir a Òdena. Aquí va haver un debat agre i es va tombar. Doncs allà estan contentíssims, amb tenir la presó, i a més, els reporta avantatges fiscals. Mai, mai, però mai, he trobat ningú que n’estigui en contra. Vam deixar perdre l’oportunitat d’un munt de llocs de treball especialitzats i de valor, i la presó, tot sigui dit, va anar a parar a un lloc on la capitalitat la tenen molt més a dins seu, molt assumida, com és Manresa. Crec que l’Anoia ha de fer un pas endavant i saber projectar-se, amb nous sectors econòmics, i ser capaç d’oferir el que té.
I què té, exactament?
Sòl, i barat. Els polígons actuals es van omplint i les parcel·les es van venent, encara que hi hagi gent que fa quatre dies deia el contrari. Existeix una demanda. Tenim un actiu que hem de potenciar, si no és que volem que la possible oferta ens passi pel damunt i se’n vagi a d’altres llocs, com l’Aragó, per exemple. Ja està passant, això, amb empreses que “volen” del Baix Llobregat cap allà.
Què en penses, del Pla Director d’Activitats Econòmiques de la Conca, i de l’opinió publicada, potser més que pública, que s’ha generat al seu entorn?
Al sindicat hi ha moltes opinions. Però, sempre, des del sindicat hem fet una aposta decidida la promoció de l’oferta de treball. Nosaltres estem aquí per la classe treballadora, tenim vocació sociopolítica, d’incidir en el territori, buscant totes les complicitats possibles. Aprofitant la pregunta, vull recordar que existeix un altre debat de refiló, que és del de la Vegueria Penedès, que ja està aprovada. I la nostra economia és i pot ser més encara molt complementària amb la del Penedès. Podem aprofitar el “hub” que es vol fer a l’entorn de Vilafranca en el transport, i crec que nosaltres podríem oferir sòl barat per a treure’n rendiment, d’això. I no estic parlant de grans instal·lacions logístiques, sinó també de caire tecnològic, que podrien oferir llocs de treball qualificats i al mateix temps potenciar molt el sector serveis. El que passa, i sí que és cert com s’ha dit ja alguna vegada, les empreses tenen clàusules de confidencialitat. Ens hi hem trobat, també. Però a vegades en el món polític, tot i que no ho diuen, també passa quelcom similar, en clau política.
