De visita obligada: La Laguna, primera i antiga capital de l’Illa de Tenerife
D

13 d'agost de 2021

Coneguda popularment com La Laguna, encara que el seu nom originari és San Cristóbal de La Laguna, aquesta és la segona ciutat més gran de l’Illa de Tenerife, superant els cent cinquanta mil habitants, i localitzada en una plana ben al nord; i d’aquí la raó toponímica del seu nom.

La Laguna i tot el territori municipal, igual que la resta de les Illes Canàries, compta amb un passat prehistòric situat al període del Neolític. Així és, van ser els guanxes, un grup ètnic aborigen originari del nord d’Àfrica, amb una dilatada activitat agrària i ramadera, els primers habitants de l’indret. Els seus assentaments en el territori el conformaven petits poblats amb uns coneixements poc evolucionats més enllà de certes habilitats en la talla de la pedra volcànica, destinada a la fabricació d’armes defensives, eines i estris d’ús domèstic. No obstant això, el culte a una divinitat com el foc, va convertir a aquesta ciutat -propera al Teide- en el gran estatge diví d’aquesta desapareguda civilització. Socialment, ben organitzats i amb evidents jerarquies; tot girava entorn a un sistema patriarcal i a uns clans tribals amb un cap considerat un mandatari diví.

I no va ser fins a mitjan segle XI, de la nostra era, quan els guanxes es van veure obligats a intercanviar els seus coneixements i la seva cultura amb altres pobles –aleshores- nouvinguts a l’Illa: un gran nombre de navegants musulmans i els primers exploradors d’origen hispà. Després, va ser el Tractat d’Alcaçovas -signat a Portugal i ratificat a Toledo- que, per mandat dels Reis Catòlics, a l’any 1479, va definir el territori de Tenerife com a una possessió adjudicada a la Corona de Castella, a mercè de les gestes militars del conqueridor Alonso Fernández de Lugo, altrament conegut com “l’avançat”. En aquesta línia, conjuntament amb les Illes Canàries, aquest va ser el principi del llarg procés d’una violenta colonització sobre la població nativa; patida i suportada amb una dura resistència per part dels pobletans guanxes fins a arribar a la total derrota i submissió d’aquests, i a tota l’illa, a l’any 1496, amb la caiguda de l’últim cap guanxe i la victòria de l’expedició militar castellana. Òbviament, els fets de la història permeten d’intuir la trista realitat que la conquesta d’aquesta primera ciutat, i de totes les illes Canàries, no està exempta d’execracions i de maldat.

Sota l’autoritat de l’Imperi Espanyol, més tard, en ple segle XVI, aquesta ciutat va ser reconeguda com a capital de l’Illa i de tot l’arxipèlag canari; essent vestida immediatament -i per a la triomfal avinentesa- amb una sèrie de monuments especialment de caràcter religiós i civil que ocupen tot el casc antic, i que són un veritable testimoni del tarannà colonitzador espanyol; construccions hereves artísticament d’estètiques de l’art renaixentista i també del preciosisme del barroc.

Una passeig inequívocament a peu per La Laguna et descobreix destinacions summament singulars, com: convents, esglésies i la mateixa catedral, o el Palau episcopal i també el Palau Villanueva, a part d’edifici de l’Ajuntament o de l’espectacular -més recent, tota una institució- la Universitat, a més de cases senyorials; edificis de visita obligada, tots ells localitzats de manera equilibrada i harmoniosa sobre un mosaic d’amplis carrers acuradament empedrats i dibuixats segons un equilibrat traçat lineal i en forma de quadrícula, ideat per l’enginyer italià Leonardo Torriani, en el qual es va dissenyar per primera vegada un Projecte de Ciutat colonial; i, en concret, amb la peculiaritat de cap tipus de fortificació defensiva. En definitiva, tenint en compte l’època, el traçat urbanístic de la ciutat serviria de model per a altres noves i acabades d’incorporar possessions hispanes, ja sigui a les mateixes illes ja sigui a les colònies espanyoles d’Amèrica. Tanmateix, cal subratllar que la total incorporació de la ciutat de La Laguna a la Corona espanyola, com a part integrant i indissoluble d’Espanya, no va ser fins a finals de segle XVIII, sota el govern monàrquic de Carles III.

Definitivament, La Laguna va suposar el major exponent de planificació urbana per a un territori colonitzat més enllà de la Península Ibèrica. I, per la seva testimonial monumentalitat i captivadora bellesa, a l’actualitat, i des de fa vint-i-dos anys, La Laguna forma part de les Ciutats Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que Igualada necessita més carrils bici?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta