La Diputació de Barcelona ha lliurat a l’Ajuntament de Castellolí el Pla director del castell que dona nom al municipi, un monument documentat des de mitjan segle X i que està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). El treball té com a objectiu analitzar el conjunt des dels punts de vista morfològic, històric constructiu, estructural i paisatgístic, amb propostes d’actuació que assegurin la pervivència dels seus valors històrics, arquitectònics i significatius.
El Pla, que ha estat dirigit pèl Servei de Patrimoni arquitectònic Local (SPAL), conté la valoració econòmica de les actuacions necessàries per tal de restaurar-lo, definides en fases successives acords amb les possibilitats pressupostàries. Les propostes d’actuació, un cop efectuades, augmentaran el valor i la comprensió del monument facilitant la seva divulgació.
El treball preveu la consolidació, restauració i conservació de tots els elements que formen part del conjunt del castell amb una intervenció proposada que està dirigida a facilitar la lectura històrica del monument com a part integrant del paisatge rural i natural i el condicionament del conjunt per fer possibles les visites públiques.
El Castell de Castellolí es troba situat a una altitud de 584 metres, a uns 2,5 km escassos al sud del nucli de la població, i s’hi arriba per un camí asfaltat des de la mateixa població que s’uneix al camí principal de Cal Jaume. La seva ubicació és òptima per a l’ús de defensa del territori que n’havia de fer, ja que se situa a la cresta superior d’un turó que controla el pas natural entre la Conca d’Òdena i el coll del Bruc.
La configuració actual de les estructures del castell de Castellolí és el resultat arquitectònic de construccions, addicions i restauracions fetes en èpoques històriques diferents, al llarg d’un període que abasta més de nou segles. Està documentat des de mitjan segle X, on es troben diverses mencions del “Castrum Audelino”. Aquest antropònim permet anar fins a l’origen del castell a finals del segle IX.
El castell ha estat reformat i ampliat durant els temps pels seus diferents propietaris, segons necessitats del moment, fet que les diferents intervencions arqueològiques que s’hi han dut a terme en permeten conèixer les diferents fases constructives.
L’evolució del paper dels castells al llarg de la baixa edat mitjana i l’edat moderna és un fenomen conegut que sembla haver deixat, també, la seva empremta al castell de Castellolí. Així, l’element que es pot identificar amb més claredat entre aquestes refaccions tardanes és la torre de telegrafia òptica que s’eleva al centre de l’edificació i que correspon al punt número 8 de la línia projectada a mitjan segle XIX per enllaçar Barcelona i Madrid.
