Les relacions humanes, pel fet de ser-ho, es basen en una interacció complexa més enllà de la paraula i l’acte. Des de nadons, el nostre cervell capta milions d’estímuls que deixen un camí fet en una direcció i múltiples possibilitats obertes. La importància que té la mirada, el to de veu, la calidesa dels braços en aquests moments es converteix en la base d’un vincle segur. Mantenir en el temps la mateixa mirada atenta, una veu propera i una postura oberta és el que a vegades costa, perquè ens passen moltes coses a la vida que fan que anem canviant i evolucionant a vegades cap on ens agrada i a vegades no.
No deixem perdre aquesta innocència càlida als nostres cors, perquè sinó, no podrem veure a qui tenim davant. Les noves generacions ens necessiten desperts/es i atents/es. I molt.
Laia Terol Julian, Llicenciada en Psicologia col. 18000 i vocal de l’APPA, Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia.