Entrevista a Iolanda Montaña, Educadora infantil i artista
Soc Iolanda Montaña Petroncely. Nascuda i resident a Igualada. Casada amb en Xavi des del 1996 amb qui tenim dos fills, en Ferran de 22 anys i en Miquel de 20. Soc mestra especialitzada en llar d’infants. M’agrada molt la pintura. Cada setmana dedico dues hores a pintar per relaxar-me al taller de Nuria Riba. I cada dia dedico temps a construir miralls amb flors per expressar el meu vessant artístic.
En què consisteix el seu treball artístic?
Reciclo oueres. Les retallo, pinto, les deixo assecar i seguidament les enganxo al mirall. Aquest és el treball més dificultós car no hi ha dues flors idèntiques ni tampoc ho són els miralls.
És una tècnica desconeguda. Com se li va acudir?
Les flors sempre m’han agradat molt. També faig rams de núvia amb paper de seda i altres treballs amb motius florals. La forma de les oueres em va inspirar a trobar la forma de reutilitzar-les. És un material dúctil i barat que es troba a tot arreu i és una llàstima llençar-lo quan es pot reutilitzar. Quan vaig ensenyar els primers treballs varen agradar molt i la gent me n’encarregava. Això em va animar a desenvolupar la tècnica.
Sembla molt entretingut.
Molt. Cal un mínim de vint hores per a fer un mirall.
Va fer la seva primera exposició a la Pobla de Claramunt conjuntament amb la pintora Esther Amat. Per què a la Pobla?
L’Esther pinta molt bé i treballem juntes al Garcia Fossas. Ella va proposar fer una exposició però a Igualada hi ha dificultat per trobar una sala disponible. Ens va sorgir l’oportunitat de fer-la conjuntament ella i jo a la Pobla i m’hi vaig llençar de cap. Fer una exposició pública exigeix disposar de moltes obres per poder elegir les millors. Va ser un estímul molt gratificant.
On ha après a pintar?
És innat. Des de petita que he pintat per afició però quan treballes i tens fills, costa molt de trobar el temps per pintar. Quan em vaig quedar sense feina vaig aprofitar l’ocasió per millorar la meva tècnica. Vaig començar a l’escola de disseny de la Pilar Carballo i després he seguit amb la Núria Riba, a l’estudi de la Isabela.
Professionalment és mestra infantil.
Estic especialitzada en llars d’infants. Puc ensenyar fins a sisè de primària, però m’he especialitzat en llar d’infants, que és on sempre he treballat. Actualment treballo a la ludoteca del Garcia Fossas, que és un extraescolar del centre. Són poques hores, però aprofito per fer altres activitats.
Ha estat directora d’una llar d’infants.
Vaig ser directora de l’Espígol durant un curs, quan el centre era municipal, i quan l’Espígol va tancar, vaig tornar a la Ginesta fins que també va tancar. Durant un curs vaig combinar la feina a la llar d’infants l’Estel de Santa Margarida de Montbui amb la ludoteca del Garcia Fossas però al curs següent es va produir la pandèmia i ens varen confinar. Superada la situació em varen oferir una substitució a l’Estel com a tutora.
Professionalment quins plans té?
Ara em presento a una convocatòria de selecció per a una borsa d’educadores infantils, per tornar a una llar d’infants, que és la meva vocació.
L’art no el contempla com una sortida professional?
L’art “Hand made” no té, de moment, prou reconeixement del públic com per valorar-lo en la seva justa mesura. Passar-me vint o vint-i-cinc hores per fer una obra és el més normal del món, però a l’hora de vendre surt un preu per hora molt baix.
Com arriba al públic?
A través d’algunes botiges i establiments públics que tenen obres meves. Per exemple el restaurant Cor Verd on hi ha un mirall al menjador. O a la perruqueria Nova Imatge on hi ha un mirall de grans dimensions. Em poden trobar a Instagram, al perfil: @sweetandpetals on mostro les meves obres.
Per què oueres?
Perquè és un material que m’inspira. És un material senzill, destinat al reciclatge, i a través de la feina el dignifico i li dono una nova vida. Hi ha gent que em pregunta si no he pensat mai en altres materials. No ho descarto però de moment em sento molt còmoda treballant amb oueres.
Quins són els instruments de treball?
Les tisores, els pinzells i la pistola de silicona calenta. A banda, és clar, de la pintura i el tint.
Pintar és una forma de relax personal o necessitat de comunicar?
Pura necessitat de crear i quan flueix, és també una forma de relaxar-me.
