Sovint quan obrim un diari o sentim la ràdio, arriben a nosaltres fets i successos tràgics d’apunyalaments, baralles i fins i tot, homicides. En massa d’aquestes ocasions, s’incorpora el terme de trastorn mental, esquizofrènia etc. La pregunta que ens podem fer és, si és rellevant per a la història que la persona que s’anomena tingui un trastorn mental. El fet de tenir un diagnòstic d’aquesta mena, no justifica un caràcter o comportament agressiu i no sempre, és la causa d’un acte violent.
La següent qüestió a plantejar és: quines són les fonts utilitzades? Es pot confiar en els testimonis del veïnatge? És apropiat que s’esmenti el trastorn mental de la persona al titular o a l’inici? Definitivament, s’hauria d’evitar tota especulació sobre la salut mental de les persones implicades, si no es disposa d’aquesta informació verificada. D’aquesta manera, es pot garantir el dret a la intimitat de les persones amb problemes de salut mental i dels seus familiars.
Cal esbrinar quin ha estat el context en què una persona amb un trastorn mental ha estat involucrada amb acte violent. Diferents estudis revelen que, comparats amb la població general, les persones amb diagnòstic eren 11 vegades més vulnerables a patir algun delicte violent i 140 vegades més a patir algun tipus de robatori.
Tot i que, comptem amb innumerables dades envers la salut mental, aquesta segueix sent un tema tabú a la nostra societat, envoltat de prejudicis, ignorància i por.
De fet, segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut) una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida. Per tant, és molt probable que un dia, un amic teu, un company de feina, un familiar o tu mateix, experimenti un problema de salut mental.
El 15,2% de catalans presentaran un episodi de depressió major al llarg de la seva vida, segons el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. El 23,7% de la població catalana de més de 18 anys presentarà al llarg de la seva vida un trastorn mental, segons el Departament de Salut de la Generalitat.
En el tema que ens ocupa, les persones amb problemes de salut mental son, sovint, considerades imprevisibles, incapaces per treballar i prendre decisions, poc intel·ligents, febles i agressives. Aquest cúmul d’estereotips podem afirmar que tots no es corresponen amb la realitat, però que influeixen en les actituds i comportaments que els altres tenen cap a les persones amb un diagnòstic en salut mental.
L’estigma, en general, fa referència a l’atribució de qualitats negatives i despectives sobre un col·lectiu de persones, les quals passen a ser vistes, pensades i tractades a través d’un prisma construït a força de prejudicis i manca d’informació.
Parlar de les persones amb diagnòstics de salut mental com a violentes, perilloses o imprevisibles, o emprar generalitzacions com «els malalts mentals són» o «els esquizofrènics es comporten», suposa utilitzar una qualificatius injusts que no s’ajusten a la realitat. Les persones amb un trastorn mental no són més violentes que la resta de la societat, les persones amb un diagnòstic en salut mental els hi afecten de manera diferent a cadascuna d’elles.
No convindria, en tot cas, viatjar a l’altre extrem i tractar les persones amb problemes de salut mental amb compassió i paternalisme, doncs aquest fet també esdevé estigmatitzant.
En qualsevol cas, resta feina per fer, i els i les professionals que aportem el nostre treball diari envers aquest col·lectiu, també tenim la responsabilitat d’exercir una tasca pedagògica davant de la ciutadania. Dins aquesta tasca, hem de ser capaços de mostrar els aspectes més desconeguts de la salut mental, desmitificant les imatges que il·lustren aquesta amb imatges d’aïllament social, patiment, foscor o que despertin compassió o rebuig.
L’àmplia majoria de persones amb un trastorn mental és capaç de participar en espais comunitaris, laborals i socials.. i les dificultats derivades d’aquest, no disminueix ni deteriora les facultats mentals d’una persona, sinó que les altera de forma esporàdica. Amb un tractament adequat i un entorn social i familiar favorable, una persona pot superar les limitacions del trastorn mental, treballar, mantenir relacions socials, cuidar els seus fills, etc.
Tanmateix, endeguem un altre aspecte a considerar, parlar de salut mental. Aquest fet es constata que, ajuda a reduir l’estigma i la discriminació. Escoltar que és normal tenir un problema de salut mental de mà de qui el té, ajuda a trencar estereotips. I com més parlem de salut mental, més fàcil ens serà buscar ajuda quan ens trobem malament i necessitem suport.
Sabíeu que l’estereotip més comú de tots és, que la gent creu que no coneix ningú amb un problema de salut mental?
