El president de la Generalitat, Quim Torra, acompanyat del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha visitat aquest matí Santa Coloma de Queralt, on s’ha fet la signatura de l’acord per al subministrament d’aigua d’aquest municipi de la Baixa Segarra i altres vuit poblacions de la zona. A la seva arribada, s’han trobat una concentració d’un centenar de persones que protestaven tant per la signatura d’aquest projecte de subministrament d’aigua com per la previsió de la implementació d’un nou parc eòlic a la zona.
Aigua potable prevista per l’any 2023 després de 15 anys sense poder beure de l’aixeta
Des de fa 15 anys, després que es regulessin els barems de qualitat de l’aigua per adaptar-los al conjunt de la Unió Europea, es considera que l’aigua d’aquests municipis no és potable. En busca de solucions, fa tres anys ja es va signar un acord que havia de permetre que arribés aigua potable en aquest territori, provinent del canal Segarra-Garrigues, un projecte que finalment es va abandonar. El projecte que s’ha signat avui preveu que l’aigua potable arribi de l’Ebre, en un projecte que preveu la construcció de 50 km de canonades i un pressupost de més de 5 milions d’euros. En el millor dels casos, l’aigua potable arribaria l’any 2024 a Santa Coloma de Queralt.
En aquest sentit, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha volgut demanar disculpes als veïns i veïnes de la zona, per haver tardat tant a portar-hi l’aigua potable. El president ha assegurat que es va quedar sorprès quan li van comentar que encara hi ha municipis de Catalunya on no hi arribi l’aigua potable. Un problema, que a més de la Baixa Segarra, també tenen en alguns municipis de l’Alta Anoia, i que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, també s’hi ha referit.
Per la seva banda, però, la plataforma ciutadana “Volem aigua potable” es mostra escèptica respecte el projecte, atès que els promotors de l’acord —Agència Catalana de l’Aigua, Diputació de Tarragona, Consell Comarcal de la Conca de Barberà i ajuntaments— no han informat sobre les condicions pactades: quines conseqüències mediambientals tindrà la canalització, quin serà el preu de l’abastament i quin organisme el fixarà, i què passarà en cas de restriccions. La plataforma argumenta que hi ha una gran quantitat d’aigua disponible en el subsòl, motiu pel qual defensa la creació de potabilitzadores locals que permetin l’autoconsum dels municipis afectats.
En aquest sentit, el conseller Calvet ha explicat que després que es tombés el projecte del canal Segarra-Garrigues es van analitzar totes les possibilitats a fons per fer arribar l’aigua potable a Santa Coloma i als municipis veïns i es va creure que la creació d’aquestes potabilitzadores “no era factible, ni per garantir la quantitat de l’aigua ni la qualitat”. En la seva intervenció, l’alcalde de Santa Coloma, Ramon Mullerat, ha comentat que “confio que amb aquest projecte no passi com els altres i s’acabi fent”.
En contra de la implementació de nous parcs eòlics
En l’acte de signatura del projecte per portar l’aigua potable, també s’ha parlat de la possible implementació de 198 aerogeneradors al territori. Després de parlar-ne amb els manifestants que es concentraven a les portes del Castell de Santa Coloma, on s’ha fet l’acte de signatura, tant el president com el conseller s’han compromès a reunir-se amb la plataforma per explicar-los el seu projecte. El president Torra ha assegurat als concentrats que s’escoltaria la seva opinió, “si volem decidir si volem un estat o no, com no hem de permetre decidir al territori sobre el seu model energètic”, ha comentat, i ha afegit que “com a país hem d’incrementar la nostra producció d’energia sostenible, però ho hem de fer de manera justa i equilibrada amb el territori.
Sobirania Energètica Baixa Segarra i la PACA, les plataformes contra la implementació de nous parcs eòlics, reclamen un model sostenible, just i democràtic de transició energètica cap a les energies renovables. Consideren que cal una planificació sobre el model energètic que englobi tot el país, respecti l’equitat territorial, que sigui solidari entre territoris, que esdevingui un revulsiu per al repoblament del món rural i que impliqui la generació de valor afegit per a les comunitats afectades.
