Sandra Segura Bayona, biotecnòloga: “És molt apassionant aixecar-se al matí i no saber com acabarà el dia, sempre pots descobrir una cosa nova”

1022

Marc Vergés

Tinc 31 anys d’edat, vaig néixer i créixer a la Llacuna. Soc biotecnòloga i doctora en Biomedicina. Em dedico a fer recerca en el camp de l’estabilitat del genoma, ara des de Londres. De petita no sabia que acabaria sent científica, la mare és mestra i el pare teixidor. Tanmateix a casa vaig mamar la cultura de l’esforç i l’estímul de la curiositat.

Quin és el paper de la dona en el món científic actualment? Cada cop té un paper més important?
Crec que, sobre el paper, s’ha fet bastanta feina en el tema de la igualtat d’oportunitats. Ara bé, aquesta igualtat és irreal, perquè existeix el que anomenem “el sostre de vidre”. Això implica que en l’etapa més productiva, a les dones en molts casos els coincideix amb la maternitat i això fa que algunes triïn no continuar amb la carrera acadèmica. Pot semblar una decisió personal, però la veritat és que el sistema tampoc ajuda i veiem com tots els comitès de captació pels llocs acadèmics de màxima responsabilitat estan formats, en la majoria de casos, per homes. És un peix que es mossega la cua. Encara hi ha molta feina per fer com, per exemple, ajudant a la conciliació familiar.

Ara mateix ja hi ha paritat a les aules de carreres científiques?
En el meu cas, a la universitat, érem un 60% de noies i un 40% de nois. I les dades diuen que, actualment, fins als estudis de doctorat, es manté aquesta igualtat entre homes i dones científiques. El desequilibri arriba post-doctorat, amb els caps de grup de recerca i els catedràtics, on la presència d’homes ja és d’un 80% respecte el 20% de dones, aproximadament.

Son unes xifres que demostren el sostre de vidre que comentaves anteriorment.
Fer carrera acadèmica en el món de la ciència exigeix molts sacrificis i hi ha molts homes i també moltes dones que acaben abandonant-la. I aquest sostre de vidre fa que moltes més dones encara s’hi vegin més obligades.

Per la teva experiència personal. Què creus que és el més necessari a l’hora d’encarar els estudis universitaris en l’àmbit de la salut?
En el meu cas, poder estar en un Campus com va ser el de l’Autònoma, on crees un sentiment de comunitat universitària, va ser molt enriquidor. Després, és evident, tenir uns bons professors i una infraestructura el més completa possible. I tenir la possibilitat d’accedir a un programa de pràctiques.

A què et dediques actualment? Quin és el teu àmbit d’estudi?
Jo soc biòloga molecular. El que faig és recerca en un laboratori, fent experiments amb cèl·lules per intentar descobrir mecanismes que fan servir aquestes cèl·lules, en concret les canceroses, per mantenir l’estabilitat de l’ADN. Intento saber com ho fan les diferents proteïnes que tenim a les cèl·lules per vigilar que no li passi res a l’ADN i aquest estigui intacte.

Podem dir, per tant, que la teva feina no té uns resultats a curt termini? Que es tracta de llaurar el terreny perquè altres científics aportin solucions a problemes concrets?
Més o menys. Evidentment que tenim resultats, però son resultat acadèmics, que publiquem en revistes científiques. Son descobriments que per nosaltres son molt importants però que no tenen una immediatesa d’un any vista.
Hi ha un altre tipus de recerca, la clínica, que agafa les nostres investigacions i juntament, per exemple, amb la indústria farmacèutica, intenten que aquestes idees que nosaltres publiquem, tinguin una aplicació a la societat.

La teva feina, per tant, està sempre relacionada amb l’àmbit de la salut?
Sí, en concret amb la investigació del càncer. A més, també intentem entendre com es poden desenvolupar les malalties genètiques rares, ja que molt sovint, els gens que nosaltres estudiem estan mutats en aquestes malalties rares.

Des que va esclatar la crisi del coronavirus, t’has dedicat a estudiar d’alguna manera o altra la malaltia, també?
Al Francis Crick Institute, el centre de recerca on treballo, abans que esclatés la pandèmia ningú hi estava treballant. Des de llavors, els grups de recerca que tenien més expertesa en el camp de la virologia, estructura de proteïnes, etc. sí que han estat treballant dia i nit buscant solucions.
També s’ha adaptat algunes parts del centre de recerca per fer-lo un laboratori de diagnòstic de coronavirus. En aquest sentit, jo estic col·laborant un parell de dies a la setmana com a voluntària, fent testos PCR al personal sanitari.

Catalunya és realment una referència en el món de la investigació científica?
Catalunya, i en concret Barcelona, és una referència tant a nivell espanyol com europeu en temes de recerca biomèdica. Hi ha moltíssim talent, però pequem de no donar-los suficients eines, el finançament és limitat. Espanya, per exemple, és dels països europeus que inverteix menys percentatge del seu PIB a la recerca científica. Això fa que encara que es tinguin idees brillants, no sempre es puguin portar a terme totes les línies de recerca.

Es nota que t’agrada la teva feina.
És molt apassionant aixecar-se cada dia al matí i no saber com acabarà, perquè cada dia pots descobrir una cosa nova. És molt reconfortant, et fa sentir viu i no et permet ni un segon d’avorriment. Així que animo a les noves generacions a encaminar-se cap al món de la investigació.