Albert: tinc 24 anys, soc de Capellades. Llicenciat d’Enginyeria en Sistemes Tic a la UPC Manresa, on continuo treballant com a desenvolupador.
Núria: tinc 24 anys, nascuda a Olèrdola i recentment vinguda a Capellades. Llicenciada en Filologia Anglesa i treballo com a professora d’anglès a instituts.
Som parella des del 2018. Des de llavors hem fet diverses aventures en cotxe, però cap tan atrevida com aquesta!
Com se us va ocórrer endegar aquesta acció solidària per ajudar una escola d’Albània?
A tots dos ens encanta el món del motor, viatjar en cotxe i provar nous reptes. A través de la universitat vam trobar l’organització Uniraid, que es dedica a organitzar aventures per a estudiants a bord de cotxes de més de 20 anys i amb finalitats solidàries.
Nosaltres ens hem apuntat a l’edició Uniraid Europa 2023 on haurem de portar 40 kg de material solidari a una escola d’Albània escollida per l’organització. Cada any es va a una escola diferent.
Ens va encantar la idea de fer una aventura en cotxe per llocs que no hem vist mai, per un fi solidari i coneixent a més gent amb gustos similars (altres participants amb els seus cotxes).
Per què Albània? Teniu contactes allà?
Ha estat decisió de l’organització. Segons ens han explicat, la zona que visitarem va quedar bastant tocada per la guerra dels Balcans i, tot i que avui en dia és una zona força turística, continua en nivells de pobresa alts. A l’escola que visitarem, a l’hivern han de tapar les finestres perquè algunes no tenen vidres i durant tot l’any han d’aconseguir material escolar com poden. Creiem que si tots els participants aconseguim reunir els 40 kg (per equip) de material solidari podrem donar-los un cop de mà.
Havíeu fet abans alguna acció com aquesta?
Havíem participat en accions solidàries a nivell local i havíem fet viatges en cotxe per Europa, però a tan gran escala encara no ho hem fet mai. Serà tot un repte.
Qui sou els que anireu amb el vehicle?
Tot i que en aquest projecte s’hi ha involucrat tota la família, els participants serem nosaltres dos. Som L’Albert, estudiant d’Enginyeria TiC i la Núria, estudiant de filologia anglesa. Tot i que les nostres carreres no tenen a veure gaire amb el motor, és un món que ens apassiona i ho trobem una bona oportunitat per aprendre’n.
Hi ha algun equip de suport que faci el seguiment i ajut, en cas necessari?
L’organització d’Uniraid ens acompanyarà durant tot el viatge, deixant una certa distància per tal que sentim l’aventura. Ens tindran localitzats via GPS les 24h del dia i, en cas d’avaria, porten un equip de mecànics i recanvis per intentar reparar el cotxe. També ens ajudaran en cas que un cotxe es quedi atrapat en un camí o si necessitem assistència mèdica.
Els ordinadors els dona la UPC de Manresa?
El nostre material solidari són ordinadors de torre i tots els seus perifèrics necessaris per funcionar. Aquest material ha estat donat per la UPC Manresa. Aquests ordinadors i perifèrics són equips que s’han retirat ja de les aules però que se’ls pot donar una segona vida.
Per tal de portar-los en bones condicions, també col·labora amb nosaltres l’empresa E-Lowing, la qual ens ha proporcionat components nous per als ordinadors per posar-los al dia i deixar-los llestos per funcionar a l’escola.
Teniu algun patrocinador o algun tipus d’ajut?
Actualment comptem amb el material solidari de la UPC Manresa i E-lowing. També estem tenint ajuda mecànica i obtenció de peces a través d’Autotallers Llopart i ajuda econòmica de DPR Automatismos SL. L’ajuda dels patrocinadors és elemental ja que hem de reunir moltes coses i fer inversions de diners bastant altes. Actualment continuem buscant patrocinadors i gent que vulgui col·laborar de forma independent. A canvi oferim publicitat al cotxe i a les xarxes, a part d’altres acords als quals puguem arribar.
Teniu confiança en el vostre vehicle, un SEAT Ibiza del 1987, que ja té 36 anys i que supera llargament els més de vint anys, per fer un recorregut tan exigent com travessar els Balcans?
Sí, confiem en la mecànica simple i fiable d’aquest tipus de cotxe. El motor que porta és fàcil d’entendre i no porta components ni electrònica que compliquin el cotxe i les seves reparacions. A més, durant els últims mesos hem estat posant-lo al dia: hem canviat el sistema de refrigeració, alternador, maniguets de gasolina, filtres, hem fet la distribució, li hem posat rodes noves i diversos detalls més que fan que el cotxe estigui en bon estat.
També ens dóna confiança que el nostre model sigui un dels aconsellats per l’organització.
És per vosaltres un desafiament anar per camins de muntanya, sense GPS?
Avui en dia estem molt ben acostumats a anar amb el Google Maps a tot arreu. Per tant, serà emocionant enfrontar-se a una aventura on l’única ajuda que tens és un llibre i una brúixola que indiquen la ruta. Per sort, un dels objectius és col·laborar amb els altres participants i entre tots segur que ho aconseguim!
Amb els mitjans tecnològics d’avui és més un desafiament personal que una actuació verificable, oi?
És veritat que avui en dia seria molt fàcil agafar un avió o anar amb un cotxe modern amb GPS i aire condicionat fins l’escola i portar el material solidari que volguessis, però això no seria cap repte i no cridaria l’atenció de pràcticament ningú. En canvi, tal com està plantejat, és un repte personal per a molta gent, la qual cosa fa que s’apuntin més equips i així reunim més material.
S’ha d’entendre doncs que la meta és portar els ordinadors a l’escola?
És el principal objectiu de l’aventura, serà la meta com a viatge solidari però la meta física serà a Kalambaka.
