Ja fa gairebé 10 anys que Esquerra Republicana de Catalunya està a l’Ajuntament de Jorba, però fa poc més d’un any va haver-hi un canvi d’alcalde. David Sánchez ha donat continuïtat al mandat de Josep Maria Palau. El jove alcalde segueix apostant per la bona convivència entre tots els jorbencs, els dóna veu i els escolta. Aquesta setmana viuen la seva Festa Major i per això hem volgut parlar amb ell.
Tot just fa un any que ets al càrrec d’alcalde, quina valoració general en fas?
És una valoració positiva, ha sigut un any per prendre la mida a la majoria de regidors que estem, en els quals m’incloc. Jo ja venia del mandat anterior però la resta de l’equip era nou i bé, el traspàs ha sigut positiu i ara que ja estem plenament rodats encarem aquests tres anys amb moltes ganes de portar a terme el nostre pla de govern. Ja l’hem portat a terme en molts punts d’aquest mandat, per exemple un dels punts que estem més orgullosos és recuperar per Jorba un servei molt important que era la llar d’infants. Al setembre comencem el pla experimental d’1 a 3 anys, que obre enguany el departament d’Ensenyament a tota Catalunya, però a la comarca de l’Anoia som l’únic municipi que hi accedim.
Per tant, quins són els objectiu principals que vols aconseguir dins d’aquest mandat?
A veure, bàsicament tot el pla de govern que ens establim a 4 anys vista el fem en base a un procés participatiu. Abans de les eleccions vam passar casa per casa i d’allà vam recollir tots els suggeriments i propostes que van fer els veïns. Alguns els implantem en forma de pla de govern de 4 anys, alguns els descartem i alguns els fem a més llarg termini. Llavors, en base a aquest pla de mandat que tenim escrit, a part dels suggeriments que el propi govern o l’equip de col·laboradors elabora hi havia la vessant de l’ensenyament. És a dir, volíem una escola pública, de proximitat, implementada dins el municipi, recuperar l’escolaritzacio d’1 a 3 anys… Després tenim una altra pota molt important que és la social. Aquí per una banda volem consolidar el projecte que ja havíem encetat i que volem millorar, que és el programa del Banc d’Aliments. I un altre projecte en l’àmbit social és el centre de dia, en el seu moment el departament de Benestar i Salut va construir un edifici destinat a centre de dia, però no es va posar en marxa per les dificultats econòmiques que ha tingut la Generalitat. Però tornem a recuperar aquest projecte i el volem tirar endavant. També hi ha objectiu més “físics”, com l’arranjament de camins que ja el fem cada any, un projecte destinat a les masies que té com a objectiu posar llum a cada una i tota una sèrie d’actuacions d’obra pública. Evidentment també ens hem de nodrir d’aquells elements que necessitem, des de l’Ajuntament de Jorba s’afronta molt del manteniment del viari públic. Per tant, la vessant més important és la social i la d’ensenyament però sense deixar de banda les altres qüestions.
Tenint en compte que Jorba té només 714 habitants, és fàcil ser-ne l’alcalde o això no vol dir res?
Jo no valoro si és fàcil o no. Estic satisfet de ser l’alcalde de Jorba? Sí, moltíssim, pel retorn que suposa. Aquest retorn no et treu les hores de feina però sí que compensa a mode de satisfacció personal i de l’equip. Sempre dic que aquest últim any tardo més a anar als llocs, però per això ens hi vam posar, per oferir un servei públic.
Quin és el paper fonamental que juga Jorba a la comarca?
Bàsicament mantenir aquesta posició de població veïna a Igualada i sobre la qual venim a buscar la majoria de serveis. Mantenint aquesta proximitat amb Igualada però tenint una identitat pròpia com a municipi. I parlem de Jorba, però hem de parlar dels nuclis. Tenim Sant Genís que té la seva especificitat, funciona no de manera autònoma però sí que s’autoorganitzen molt bé, tenen un teixit associatiu molt important. I el de Jorba també funciona molt bé, tenim una Associació de la Gent Gran que trimestralment ens passa la programació i té la majoria de socis que són de fora del municipi. Això vol dir que genera una activitat lúdica i cultural molt important que atreu població de fora. Doncs cal potenciar això que bàsicament és la vida del poble.
Tot i que ERC governa des del 2007 al municipi, fa 4 anys els convergents s’enduien les eleccions generals i les autonòmiques, això ha canviat i ara Jorba és d’Esquerra, tot és gràcies només al procés?
Atribuir-me un paper propi no seria legítim. Sí que és veritat que pensem que s’està fent bona feina a nivell municipal, evidentment governes sota unes sigles però has de governar per a tothom sense distincions. Això permet tornar a agafar confiança amb el partit, per tant és important la nostra tasca. I després, a nivell nacional penso que també. Amb el canvi a la direcció amb l’arribada de l’Oriol Junqueras, la Marta Rovira i la feina que s’està fent des de trinxeres que és molt important. Per exemple aquí a la comarca tenim l’Alba Vergés que està a la direcció del partit desenvolupant en la seva àrea de la sanitat una tasca ingent. No ho fas per buscar el fruit dels objectius, és més una conseqüència de la feina ben feta.
Si Esquerra mana al seu poble, això dóna confiança al votant.
Sí, però que CiU, Convergència i ara Partit Demòcrata Català, evoqui obertament per la independència és una cosa natural, és una demanda del poble, és escoltar-lo. Però que altres partits ja féssim molts anys que evocàvem per aquesta independència doncs ens posiciona amb més força, vens legitimat per tradició.
Ara que som estiu i que Jorba té un territori boscós prou ampli, quines mesures heu pres respecte a la prevenció d’incendis forestals?
Sí, a veure, la part més de prevenció es fa des de l’ADF de Jorba i jo en formo part de la junta com a alcalde. L’ADF de Jorba es dedica sobretot a la part de manteniment de camins. Recordem que Jorba és un municipi amb gairebé 34 km2 i més de 100 km de camins. Aquests camins davant d’un foc juguen el paper de poder accedir a la massa forestal. Any rere any s’inverteixen uns 10.000 euros per aquests camins. Per altra banda, els voluntaris de l’ADF tenen varis recursos. Per tant, poden anar a ajudar als bombers o extingir un petit foc. Es fa la feina amb pocs recursos però amb un alt nivell de professionalització.
Últimament des d’Igualada tornem a escoltar veus que parlen del “polígon dels adobers”, com està el tema a dia d’avui aquí a Jorba?
Recordem que aquest projecte abasta 3 territoris: Igualada, Òdena i Jorba. Entre Jorba i Igualada el que seria zona industrial estem al 50% d’aportació. Ara es troba en fase de planejament, és a dir, fa vora d’un any es va fer l’aprovació inicial d’aquest projecte. Sí que va ser un projecte que va córrer molt, es va aprovar amb el que es diu vulgarment “urbanisme exprés”, que la llei Òmnibus va permetre. Es van fer els estudis que tocaven però es va intentar dinamitzar i tirar endavant molt ràpid. Un pic fet això, la Generalitat va fer l’aprovació a la Comissió Territorial de la Catalunya Central. A partir d’aquí s’obre una segona fase que és la de rebre totes aquelles queixes o al·legacions per part de privats. Es dóna audiència als diferents ajuntaments, és a dir, sí que hem participat últimament amb el projecte però també cal recordar que hi ha hagut un canvi de color en el govern d’Òdena, que de moment no ha afectat en res però és un exemple. Amb tots aquest imputs, el departament d’Urbanisme els torna a treballar i aniríem al que seria l’aprovació definitiva. Va ser dissenyada per cobrir les necessitats dels adobers, de tenir unes característiques concretes, però cal saber quines són les voluntats del sector adober per traslladar-se cap allà. Hem fet un polígon pels adobers en el qual hi han d’anar adobers, no seria lògic que ara hi anés qualsevol tipus d’indústria. Tenim un cost d’organització que està per sobre de la mitjana justament per poder donar cobertura a aquestes necessitats.
Heu canviat alguna cosa de la Festa Major? Quin acte destacaries?
L’esquema de la Festa Major segueix el que s’ha fet durant els últims anys. Penso que és una Festa Major consolidada i que funciona prou bé. Sí que és veritat que any rere any anem recollint propostes. I sí que l’Ajuntament lidera l’organització, però fem més de catalitzador. Però és sobretot la Comissió de la Festa Major i entitats que proposen aquests petits canvis. Enguany es volia recuperar una activitat important que s’havia perdut per manca de pressupost com és el correfoc i ara el recuperem. També volem donar-li importància a les activitats dedicades a la canalla perquè hi havia forta afluència de públic. Bàsicament és això, una Festa Major popular i intentem que participada per tots els jorbencs.
