No sé si sou fans de la sèrie Borgen. Una sèrie danesa que ensenya l’art de governar en minoria i de fer política, de la mà de la Birgitte Nyborg, la primera ministra. Tot i que ella m’encanta, dirigeixo l’atenció al seu spin doctor, en Kasper Juul.
Si la Birgitte és l’encarregada de gestionar, en Kasper és l’encarregat de vendre el seu bon fer, mitjançant l’elaboració de discursos salpebrats de missatges clars i directes. Un protector, un estratega, un comunicador professional, que sembla que sempre vagi dos passes per endavant.
Un tàndem que funciona a la perfecció, potenciant els punts forts de la primera ministra i minvant els febles, movent-se amb facilitat pels passadissos dels polítics i dels periodistes.
Si deixem Dinamarca i posem el focus a Espanya, un spin doctor que em té perplexa és en Miguel Ángel Rodríguez, MAR. El director de gabinet d’Isabel Díaz Ayuso, una dona que en un temps rècord ha passat de ser una desconeguda a obtenir el 45% dels vots en les darreres eleccions a la Comunitat de Madrid.
En MAR és un gat vell de la política, ja xiuxiuejava a l’orella de José María Aznar abans que fos president. Després d’anys en l’empresa privada, està revivint una segona joventut al costat de la política que té probablement més futur del PP.
Si es tracta d’arribar a la població amb missatges clars i directes, ella hi té la mà trencada. En un moment on l’abatiment era la sintonia general, ella ens parlava de “viure a la madrilenya” amb exemples com que a Madrid pots canviar d’empresa o de parella i no trobar-te mai més al teu excap o a la teva exparella i de la llibertat de poder anar a prendre una canya.
Va saber connectar amb els desitjos i necessitats de la ciutadania. Mentre el govern primava la situació sanitària en front de l’economia, ella argumentava que salvaguardar l’economia era compatible amb mantenir a ratlla la pandèmia. Un discurs que va ser recompensat a les urnes per una ciutadania fidel al PP i d’altra que no en podia estar més lluny però que va acabar seduïda i agraïda.
Un nou tàndem que uneix estratègia, experiència i olfacte, amb espontaneïtat, atreviment, audàcia i empenta. Un exemple clar va ser quan al fil dels indults, va preguntar si el Rei els firmaria.
On comença un i on acaba l’altre només ho saben ells i les seves persones més properes. En tot cas però, el tàndem funciona.
Tinc les meves sospites que si els canvis en el govern de Pedro Sánchez no van ser empesos precisament pels resultats dels comicis a la Comunitat de Madrid i pels indults. I de nou perplexitat. Aquest cop amb el que era spin doctor del president, l’Iván Redondo. Si va ser per les pretensions de Redondo a ser ministre de la Presidència o si va ser per motius personals és una incògnita però ningú es podia esperar que la figura tot poderosa a l’ombra de Pedro Sánchez sortís de l’executiu.
En tot cas serà entretingut seguir les lluites argumentals d’Isabel Díaz Ayuso i de Pedro Sánchez. De com els assessoraran els seus spin doctors. Del llenguatge planer i directe que sembla funcionar a Ayuso al més institucional i seriós de Pedro Sánchez. Falta veure la influència de l’Óscar López al nou govern.
Qui no recorda el “Yes, we can” d’Obama? Darrere també hi ha un estratega polític, en David Axelrod. Aquest eslògan podia semblar simple a primera vista però seguim entonant-lo a dia d’avui.
Les figures a l’ombra tenen molt a dir.
