Una de les escapades, aquí mateix, que val la pena de fer en un sol dia és aquella que et porta a explorar i descobrir alguns dels fantàstics paratges de la nostra Catalunya Nord; en un viatge en tren, un tren únic i genuí -una línia de ferrocarril de via mètrica- que és tota una icona més enllà del Pirineu, El Tren Groc –també conegut popularment com “El canari”. L’excursió et regala un magnífic aparador de vistes espectaculars, a través de diferents destinacions farcides d’història i d’un especial encís; en un trajecte de no més de 60 quilometres i fet amb tota la parsimònia amb què pot transitar un emblemàtic i singular ferrocarril, 30 quilòmetres per hora per tal de delitar-te amb contemplatives mirades a tort i a dret.
Això és, d’una part, entre estretes valls amb pronunciats pendents i desnivells, i uns camins serpentejants, et vas apropiant d’una mirada diferent i nova, corba rere corba. A més de poder admirar en tota la seva extensió algunes obres majúscules de l’enginyeria ferroviària, de la mateixa manera, en el tram que recorre la plana de la Cerdanya, les vistes se’t fan prou àmplies fins a albirar no massa lluny petits i captivadors poblets que conformen una bella estampa en veure’s reflectits sobre uns llacs quasi verges, estesos als peus de les prominències pirinenques; són els pobles d’aquella altra Catalunya rural i de muntanya de l’altra banda del nostre Pirineu.
Si ens cenyim a la història d’aquest tren, El Tren Groc, tot un símbol de la Catalunya del Nord, perquè porta amb orgull els colors de la sang i l’or; malgrat que en els seus orígens va ser construït per a evitar l’isolament dels diferents nuclis poblacionals dels altiplans catalans i apropar l’Alta Cerdanya amb la capital de la Catalunya Nord, Perpinyà, a través del Coll de la Perxa; recorrent els paisatges del vessant pirinenc francès des de fa més d’un segle, tot connectant Vilafranca de Conflent (427 m.) amb La Tor de Querol (1.232 m.) i brindant la possibilitat de realitzar parades a qualsevol de les seves vint-i-una destinacions. De sempre, una de les singularitats d’aquest tren, esdevingut un veritable atractiu turístic, més enllà d’un enginyós disseny sobretot pels seus vagons descoberts -que permeten visualitzar a la perfecció tots els escenaris del recorregut- és la manera d’assenyalar les estacions de major reclam, com és el cas de La Guingueta d’Ix (Bourg-Madame), Font-Romeu i Montlluís.
En definitiva aquest viatge en tren, inscrit al catàleg de l’UNESCO, et submergeix en una autèntica aventura de pel·lícula, amb seqüències tan inesborrables com els costeruts vessants de la vall de la Tet, o bé aquelles planúries que semblen omplir tot un gran buit; i, per descomptat, l’espectacular mirada a la mateixa faldilla del Massís del Canigó, la Cambra d’Ase, el Carlit i el Puigmal. Òbviament, per aquests fascinants camins de ferro, no pots passar per alt que et situes davant d’un recorregut marcat per més de sis-centes obres d’art, dinou túnels i dos ponts de mirada excepcional: el Viaducte de Séjourné, inclòs en l’inventari dels Monuments Històrics (1994), i el Pont Gisclard, un pont suspès catalogat com a Monument Històric (1997); endemés d’algunes poblacions de gran pols vital que, per la seva història i pel seu patrimonial aparador artístic, et suggereixen una inexcusables parades i visites, com per exemple Vilafranca de Conflent, Montlluís, Font-Romeu, La Guingueta d’Ix (Bourg-Madame) o La Tor de Querol.
