Un centenar de persones es van reunir dissabte passat a la llera del riu Anoia, a l’altura del tanatori, per fer neteja d’aquest espai. És una de les trobades periòdiques que fa un grup de persones vinculades a Igualada pel Clima, però oberta a tothom, que aquest passat cap de setmana també va comptar amb la presència d’estudiants de l’Institut Pere Vives i l’Agrupament Escolta J. Caresmar. En Robim Corrià, biòleg ambiental i un dels membres d’Igualada pel Clima, explica que aquestes accions “no són només neteja, sinó un acte de denúncia”.
La brutícia i mal estat del riu Anoia no és un cas aïllat al conjunt de la xarxa fluvial de Catalunya. De fet, la normativa europea marca que l’any 2015 ja s’hauria d’haver assolit una qualitat de les masses d’aigua de 3 sobre 5 al 100% de rius i llacs. A Catalunya, però, aquesta xifra no es va assolir el 2015 ni s’està assolint actualment. Ara mateix només el 40% de masses d’aigua del país tenen aquest aprovat de la normativa europea i s’ha fixat el 2027 per aconseguir el 100%. I el riu Anoia, com dèiem, no n’és una excepció. Així ho reflecteix també l’estudi presentat dimecres 16 de febrer a la Biblioteca per l’Associació Hàbitats i FemLab, que conclou que la qualitat ecològica i biològica del riu és dolenta.
Només s’aprova en la qualitat fisicoquímica
Dins del cicle Llegim el Riu, s’ha fet un estudi que agafa dades tant de l’Agència Catalana de l’Aigua com el projecte CARIMED de la Universitat de Barcelona i el Projecte Rius de la Fundació Hàbitat, i alerta que el riu Anoia suspèn en quatre dels cinc aspectes que s’avaluen. En Robim Corrià, amb qui ens trobem perquè ens expliqui les dades, comenta que un dels aspectes que es valora és l’estat hidromòrfic del riu. Aquest paràmetre avalua la quantitat d’aigua que s’extreu del cabal, ja sigui per ús agrícola o industrial. En el cas del riu Anoia, la puntuació és de 9 sobre 15 i es qualifica la situació de moderada.
Un altre dels paràmetres que s’avaluen és l’estat ecològic, que engloba la qualitat hidrològica, la biològica i la fisicoquímica.
Anem per parts. La qualitat hidrològica avalua com està d’alterat l’ecosistema del riu. L’estudi li dona una puntuació de 19 sobre 40 i la considera dolenta. Alguns dels exemples que expliquen aquest resultat són les espècies invasores que s’hi troben, especialment la canya americana, o com és el canal del riu i la influència de les esculleres, per exemple, en fer-lo més estret, fet que es nota especialment en època de fortes pluges. Des d’Igualada pel Clima, a més, també parlen de les vuit barreres arquitectòniques per la fauna del riu, com són per exemple algunes passarel·les per travessar-lo, que fan que es consideri tram sense peixos el que va des del tanatori fins la resclosa del Rec.
Pel que fa a la qualitat biològica, l’estudi li dona una puntuació de 4 sobre 10 i també la qualifica de dolenta. Per fer aquesta avaluació s’observa la quantitat de macroinvertebrats que hi ha a l’aigua i en el cas del riu Anoia és massa baixa.
L’últim dels aspectes que valora l’estat ecològic, i precisament l’únic que aprova el Riu Anoia, és la qualitat fisicoquímica, que permet donar una idea de l’estat del riu de forma instantània, però alguns d’aquests valors poden canviar ràpidament quan l’aigua és arrossegada riu avall.
Finalment, també cal tenir en compte l’estat químic, i aquí el riu Anoia torna a suspendre. En l’avaluació de components químics, dels quals se’n calculen al voltant de 200, se n’ha trobat rastre d’algun a l’aigua i això ja feia suspendre aquesta categoria.
L’estudi, per altra banda, destaca que el tram que es va avaluar, que va des de la gasolinera Petromiralles fins a l’altura del Kiosk del Rec, ofereix el que s’anomenen serveis ecosistèmics socioculturals de qualitat, com pot ser, per exemple, la possiblilitat de fer passejades per la zona, activitats d’educació i recerca, a més de considerar-se un espai “bonic i inspirador”.
Amb aquestes dades a la mà, Corrià comenta que “l’’altre dia una companya va fer servir una frase que em va agradar. Va dir: el riu està degradat i es va massa a poc a poc en la seva recuperació”. És per això que Igualada pel Clima formalitza diverses propostes per tal de millorar la qualitat del riu.
Solucions ideals a mitjà-llarg termini
Per intentar assolir els compromisos de la Unió Europea de tenir la qualitat de l’aigua en un aprovat en tots els rius del continent, hi ha mesures que Igualada pel Clima reivindica però que comportarien no només una despesa molt alta sinó també una intervenció molt complicada a la mateixa ciutat. Les tres propostes que fan des de la plataforma, que remarquen que seria l’ideal, són: xarxa de clavegueram separativa, és a dir, que les canonades d’aigua pluvial i la d’aigües fecals i industrials estiguin separades; la construcció de dipòsits urbans subterranis, que emmagatzemen l’aigua i la van derivant a poc a poc cap a la depuradora; i finalment el que s’anomena com a sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS), que pretenen que l’ecosistema urbà s’assimili al rural i l’aigua de la pluja dreni directament a la xarxa freàtica. Aquest darrer sistema, per exemple, s’ha instal·lat de manera parcial al Parc Central.
El regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament d’Igualada, Miquel Vives, lamenta però que les dues primeres són molt complicades d’implementar a la ciutat. “Hi ha més de 100 km de carrers a la ciutat, i encara en són més de canonades, no es pot crear ara una xarxa de clavegueram separativa”, comenta el regidor. Pel que fa als grans dipòsits per emmagatzemar l’aigua Vives respon que “només cal dir una paraula: galera. El subsòl d’Igualada no permetria aquests dipòsits”.
Prova pilot al col·lector del Tanatori
Una de les mesures que ha anunciat el govern municipal que tirarà endavant aquest trimestre és la instal·lació d’un sistema que reculli tot el material groller com tovalloletes, compreses i elements d’aquestes dimensions i que aquests no acabin arribant al riu. La prova pilot es farà en un dels col·lectors més grans que hi ha en el tram de riu que va entre el tanatori i el barri de Fàtima, tot i que encara no es coneix com serà el seu funcionament. Una de les possibilitats és una xarxa, però se n’estan estudiant d’altres per tenir millors resultats. Des d’Igualada pel Clima avisen que “estarem al cas de l’efectivitat d’aquesta prova pilot i un cop la coneguem demanarem que s’instal·lin sistemes semblants en els altres col·lectors”.
El regidor Miquel Vives, però, ja avisa que tots els col·lectors no són iguals i que s’haurien d’estudiar solucions diferents per cada cas.
Responsabilitats compartides
D’entre tots els materials que es recullen durant la neteja del riu, les tovalloletes són el més representatiu. Si bé cal exigir a les institucions que facin la seva feina, també ha d’haver-hi una responsabilitat individual. I tot i les diverses campanyes de publicitat que s’han fet en els darrers anys, encara se’n veuen massa. Robim Corrià demana que s’aturi la publicitat enganyosa amb les tovalloletes i que no es digui que són biodegradables quan, a l’hora d’anar a netejar el riu es comprova fàcilment que no és així. De fet, són diverses les plataformes i institucions que demanen que es prohibeixin com s’ha fet amb els plàstics d’un sol ús.
Entre algunes de les accions que s’han impulsat a la ciutat, amb el lideratge d’Igualada pel Clima i la col·laboració de l’Ajuntament, són les pintades en què es llegeix “aquí comença el mar” al costat dels embornals.
Des de l’Ajuntament, Miquel Vives explica que “ens queda encara molt camí per recórrer, això està clar, però estem compromesos amb el riu i la situació en els darrers deu anys també cal dir que ha millorat molt”.
Per altra banda, Igualada pel Clima seguirà amb les seves accions de conscienciació i pressió per tal de millorar no només la qualitat de l’aigua del Riu Anoia, sinó totes aquelles accions que suposin una millora mediambiental en qualsevol àmbit.
