A propòsit de les diverses convocatòries de la Festa Major d’Igualada, el 24 d’agost va tenir lloc l’acte oficial de commemoració del 75è Aniversari del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada; una efemèride duta a terme al Saló de Plens de l’Ajuntament de la mateixa ciutat i que va comptar amb la presència institucional de l’alcalde, Marc Castells, Pere Camps, regidor de Promoció Cultural, endemés de diferents regidors/es del consistori; i els pertinents representants de l’entitat CECI en qüestió.
La importància cultural d’aquesta convocatòria obliga a comunicar alguns dels seus moments, no sense contemplar els diferents parlaments que van posar en valor la llarga història del CECI. Així, de la mà del president de l’entitat, Xavier Barberà, es va participar a tota l’audiència d’un retallat recordatori dels 75 anys d’història del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada.
Això és, el CECI va néixer el 24 d’agost de l’any 1947, en plena dictadura franquista, i sota la direcció del Dr. Joan Mercader i la tutela de l’Ajuntament va propiciar una ferma tasca d’impuls a la investigació a nivell local i comarcal, així com de la seva divulgació cultural, àdhuc contribuint a la normalització de la llengua i cultura catalanes, encara en un context summament repressiu. Des del primer moment, les activitats del CECI es basaven en sessions plenàries amb els discursos anuals reglamentaris, i especialment en la formació d’un arxiu que sumava pas a pas unes sòlides fonts documentades tant de la pròpia recerca com de les aportacions privades, bo i conformant una biblioteca àmplia i especialitzada. Paral·lelament, al llarg de les primeres dècades, el CECI va prendre part en la formació dels museus de la ciutat, el Tèxtil i el de la Pell, així com en la divulgació cultural i la protecció a través dels seus grups del patrimoni arquitectònic. També, de forma simultània, l’entitat va impulsar la coordinació dels grups d’estudis locals sorgits a tot Catalunya, constituint-se en Assemblees intercomarcals d’estudiosos.
De dècades més recents, el CECI va consolidar la seva identitat jurídica i va transferir a l’Ajuntament d’Igualada les infraestructures comarcals que havia creat: l’arxiu, la biblioteca i els museus; esdevenint des d’aleshores una entitat cultural no lucrativa d’àmbit local i comarcal a tothora adreçada a promoure la investigació i la divulgació en els àmbits de: història, patrimoni arquitectònic, ciències naturals i del medi ambient, arqueologia, geologia, paleontologia, filologia, ciències de la salut, etcètera; totes elles esferes de la recerca que s’han donat a conèixer públicament a partir de les activitats que promouen els membres de cada grup de treball o secció, i molt especialment a través de la publicació de la Miscellanea Aqualatensia. Tot plegat fa que el CECI, al llarg d’aquests 75 anys, s’hagi consolidat com a entitat cultural de referència a tota la comarca de l’Anoia i més enllà.
Seguidament, es va donar pas a la presentació del llibre, “El Rec. Un estudi socioeconòmic sobre la formació i el desenvolupament d’un barri industrial”, un treball laboriós, realitzat conjuntament per: Pere Pascual, Gemma Estrada, Josep Riba i Carme Ferreras, com a membres de l’entitat. Efectivament, aquesta publicació és el resultat d’un llarg projecte d’investigació per a la recuperació històrica del barri del Rec; una recerca que no hagués estat possible sense les aportacions de l’avui desaparegut Magí Puig, gran coneixedor del barri i de l’ofici d’adober, a més del mestratge d’en Josep Riba i d’en Pere Pascual, i també de diferents persones compromeses en aquesta edició, tot possibilitant donar llum a una publicació que vol ser un imprescindible treball historiogràfic. En aquest sentit, l’obra recull la història dels orígens del Rec, els usuaris de la sèquia i la regulació de l’ús de l’aigua. Orígens dels quals en van ser protagonistes els primers hortolans, els adobers i tintorers; usuaris del Rec del Molí de l’Abadia, des del darrer quart del segle XIX fins a la creació de la comunitat d’usuaris. Alhora, uns successius capítols fan referència, respectivament, a distintes seccions urbanes i de la industrialització del barri, explicades de manera monogràfica i ordenades des de la zona de ponent, a l’entorn de la pròpia Resclosa, i fins a la zona de Llevant, des de la baixada del Carme cap al Molí de l’Abadia.
Seguidament, una eloqüent conferència a càrrec de Jordi Català, professor i catedràtic d’Història econòmica de la Universitat de Barcelona, sobre el tema “El Rec d’Igualada a la història econòmica de Catalunya”, va permetre de subratllar la importància d’aquest barri igualadí dins del marc del desenvolupament industrial de Casa Nostra.
Per últim, el darrer acte d’aquest Saló de Plens va ser la presentació pública del nou logotip del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, obra de l’igualadí i el dissenyador gràfic, Pep Valls.
Així mateix, a les dependències de la planta baixa d’aquesta Casa Consistorial, al mateix espai Igualadínissim, va ser descobert i inaugurat un panell fotogràfic que il·lustra alguns moments representatius dels 75 anys de vida d’aquesta entitat.
