Jorge Olcina, climatòleg de la Universitat d’Alacant, deia aquesta setmana a la BBC, en referència a la Dana que ha afectat al País Valencià i en part a Catalunya, que “aquestes coses no haurien de passar en un país desenvolupat que compta amb els mitjans de què disposa Espanya”.
Més d’una setmana després del desastre, molts dins i fora d’Espanya es pregunten què va causar una catàstrofe de tal magnitud en un país poc acostumat a desastres naturals amb un cost tan alt en vides humanes. Gairebé tots els experts coincideixen en dos factors: mala previsió i, sobretot, mala gestió.
La gent va continuar fent vida normal i hi havia massa població exposada, amb persones desplaçant-se, cases baixes, quan haurien d’haver-se resguardat o fins i tot evacuat algunes zones, amb ordres d’evacuació amb temps suficient, i la implicació total de les forces de seguretat. I això no va passar.
Mentre creix la polèmica per carregar-se les culpes, els experts diuen que el model d’estat autonòmic adoptat a Espanya no té mecanismes greixats per fer front a una emergència d’aquesta magnitud, on no hi cap, mai, la disputa política ni distincions entre el que és local i el que és nacional.
És obligació dels nostres governants saber com evitar mals majors, i actuar en conseqüència, amb prou previsió, i, naturalment, amb capacitat de gestió.
Al mateix temps, a diversos llocs s’han espavilat ràpidament a treure mapes del calaix per conèixer els riscos d’inundació màxima de tots els territoris: també a l’Anoia. Hi trobem, com podeu veure en aquesta edició de La Veu, casos, afortunadament pocs, que conviden a la reflexió. Tant de bo mai es produeixin a casa nostra desgràcies com les que hem vist aquests dies, però hem d’assumir-ne els riscos, perquè en alguns casos, i de diverses formes, hi són.
La millor fórmula d’afrontar-los és, primer, tenir-ne coneixement. Després, buscar les maneres de poder-ne evitar mals majors, donat el cas. És obligació dels nostres governants saber com fer-ho, i actuar en conseqüència, explícitament amb prou previsió, i, naturalment, amb capacitat de gestió. A vegades, o gairebé sempre, és millor que els experts que en saben passin a primer pla, en lloc de polítics sense la necessària formació, com s’ha vist a València.
