Divideix i venceràs

D

En un magnífic article titulat “Divide et impera”, Ramir de Porrata-Doria, empresari i membre de la junta directiva del Centre Català de Negocis, fa una anàlisi de l’estratègia que ha adoptat el govern espanyol per fer front a l’onada sobiranista de Catalunya. L’única manera d’aturar-la és crear divisió entre els polítics i la societat catalana, de manera que es provoqui una reculada en un procés que per ara no té marxa enrere. I la línia d’atac es presenta en cinc fronts: Primer: Generar divisió entre la societat catalana i la Generalitat. Per fer-ho, accentuarà encara més l’ofec econòmic, encara que hagi d’incomplir els compromisos que l’obliguen per llei. Encara que l’article no ho diu, una ràpida ullada a la premsa és suficient per fer-nos adonar que –a grans trets- les inversions de les Lleis de pressupostos de l’Estat a Catalunya es compleixen només en un 30 per cent, deixant a part el deute de 759 milions d’euros de l’addicional 3ª corresponents a 2008, altres 219 milions de 2009 i 1.450 milions del Fons de Competitivitat. D’altra banda, l’Estat recorre sistemàticament al TC els intents de la Generalitat de finançar-se amb la creació de nous impostos com l’euro per recepta, transaccions financeres, begudes… L’ofec financer pot obligar el govern de la Generalitat a noves retallades i provocar un esclat social contrari. Segon: Crear divisió entre CiU i ERC. Aquestes retallades podrien obrir un conflicte entre CiU i ERC a causa de les polítiques socials. Si ERC no aprovés els pressupostos de 2014, es trencaria el pacte actual i faria caure el govern de CiU. Tercer: Descrèdit dels polítics sobiranistes mitjançant acusacions de corrupció. Ja durant la campanya electoral es publicaren falsos informes contra Mas i Pujol. Ara estan sortint a la llum suposades actuacions delictives que no pretenen altra cosa que aïllar el president Mas dels seus col·laboradors més immediats i provocar la seva “mort civil”, com diuen que ha passat en el cas de la dimissió del Papa. Quart: Provocar el trencament entre CDC i UDC. Duran i Lleida i els seus saben que poden sortir a la llum els draps bruts del seu partit i el xantatge del govern espanyol es faria en dos moments: quan l’Estat prohibeixi la consulta, pressionarà UDC perquè acati l’ordre i, si CDC està decidida a tirar endavant la consulta, provocar el trencament. El cinquè flanc d’atac és possiblement el més perillós: crear divisió entre la societat catalana creant un conflicte lingüístic fins ara inexistent. La “llei Wert” pretén crear carregar-se la immersió lingüística a les escoles i, en conseqüència, dues comunitats lingüístiques: els catalanoparlants-catalanistes i els castellanoparlants-espanyolistes. L’autor planteja, com a única solució per fer front als atacs, la màxima unió de tots els catalans. En aquest sentit, em plau comprovar que, mentre els polítics es tiren els plats pel cap, moltes entitats cíviques, com l’Assemblea Nacional Catalana o Òmnium Cultural estan fent una feina callada i de base, barri per barri i poble per poble per aconseguir aquesta unitat i que finalment Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur. Una vegada més hem de confiar en l’acció de la societat civil en la qual tots hi estem implicats. Els polítics es poden treure, la voluntat popular és inapel·lable. Josep M. Carreras