18.3 C
Igualada
Dimecres, octubre 21, 2020

Merca-dona’ls

mcdonalds_0.jpg Darrerament motius personals m’han fet parar intensa atenció en el cor d’Europa, no pas en Suïssa, que d’aquesta ja en parlen prou a l’untamans de Montclova, Madrid -palauet que avui en llengua no catalana li diuen veïns, inquilins, gàngsters i rates: la Moncloa- sinó en la discreta i cultivada Àustria. País fred, país verd, quina qualitat de vida és excepcional. I és tan cert que els austríacs viuen per ells i en ells sense haver de mantenir un Estat paràsit i subornat com ben cert és que la seva aportació al món de la ciència i de la cultura universal és insuperable. No repetiré allò sabut i conegut de la semblança en les proporcions demogràfiques -i democràtiques- d’ambdues identitäts -escrit en natural alemany-, l’austríaca i la catalana i de ses respectives capitals de pretèrita anomenada, Viena Barcelona, sinònim de civisme i referent mundial de saber fer, estar i acomodar qui hi ve i qui hi va. Curiosament la ciutat comtal als anys 30 del segle XX va ser coneguda com la petita Viena. Recordo ara que fa uns mesos trobant-me a la població de Melk, Baixa Àustria, vaig demanar pel significat d’un gros rètol en una façana on hi posava Rathaus, i vés per on que davant mateix del que és la casa de la vila vaig deduir que el misteriós topònim anoienc -Rata- bé podia tenir origen en l’alemany rat. El llogaret de la Rata, vilatge avui barri de la Pobla de Claramunt, es troba, com Melk arrenglerat al peu i pas d’un camí ral, estrada mil·lenària i amb un riu a l’esquena: Danau allà, d’Anoia aquí. Si a més a més estem al cas dels lligams dinàstics i nobles dels catalans amb l’imperi austríac, tot i que no els imaginem tant en presència física i trànsit per casa nostra, és molt probable que un seguici reial i personatges d’expressió germànica travessessin paressin i parlessin per la nostra comarca. I sí, aquí va venir tot un senyor emperador del Sacre Imperi Romanogermànic hereu d’una potència mediterrània amb una economia productiva i comercial tan dinàmica com expansiva: la confederació catalanoaragonesa. Com també és ben sabut el fraternal afecte i simpatia de l’il·lustre monarca, Carles I d’Habsburg i d’Aragó, comte de Barcelona, envers la Generalitat de Catalunya i la bona entesa existent entre la noblesa catalana i la austríaca, ben diferent a la malfiança i agror que van trobar-se al regne veí, reis de l’aglà i el porcí amb molt de sagí al cos i poc de setí a la cort. I és que les societats i comunitats nacionals genuïnes amb talent i personalitat pròpia es guanyen espai, nom, estima i prestigi, elles soletes. No els hi cal apropiar-se dels fets històrics dels veïns, ni canviar noms de lloc i de persones, ni fer-se amb descobriments, ni malmetre colònies espoliant-les, ni muntar-se reials acadèmies copiant del corpus enciclopèdic de les cultures del voltant, ni fabricar-se definicions narcisistes d’autobombo com aquella que ven el buidat i la traducció de la producció novel·lística en català com a Siglo de Oro de la literatura castellana, …Oro? en tot cas: Siglo del robo! –escrit en llengua política per allò poètic de rimar i emfatitzar-. No hi ha dubte que és al regne de Castella on fa furor l’imperi de la tergiversació, manipulació, i neix el primer terrorisme d’Estat, organitzat en forma d’inquisidors, censors i traductors fruit d’una primera fase on els amos i constructors de castells d’invasió i conquesta s’apropiaran de pernes de donzella, humiliaran la pell de brau i es faran seus poetes i trobadors, de llur lletra i llur cançoneta. I és que en les classes dominants de l’època l’aspecte intel·lectual -fins que no arribi en Menéndez Pidal- eren capacitats poc desenvolupades. I és al comtat de Castella on, com enlloc, hi ha veritable animadversió a qualsevol parla que no sigui la que promouen els saberuts d’una Reial Acadèmia Espanyola (RAE) fundada pel pertorbat Felip V sota un lema que fa rumiar: limpia, fija y da esplendor. Sorprèn, però, que al segle XVIII, data de fundació de la excloent acadèmia, un romanç com el castellà que es vana d’universal i de tenir els millors autors, l’hagin de netejar -de catalanismes, potser?, fixar-lo -massa dialectalisme?- i li calgui –curiosament i malgrat el famós segle- allò que l’argument de la institució borbònica reconeix que no té: esplendor!. No m’estranya que avui retreguin a la vista el descriptiu títol. Dada que demostra que no és or tot el que lluu i que, qui regna inventa i rebenta amb allò que no és seu. Espanya segueix atemptant contra les terres de parla no castellana on assistim atònits al programa encobert, avui al “descowert”, de genocidi cultural i analfabetització. Impulsen i imposen una única música, folklore i zoològic oblidant que allò que prioritzen res no té a veure amb els genuïns propietaris del solar cèltic quina prova fòssil en tot cas són els euskaldun zaharrak. I a fe de Déu que vulgars batalladors van ocupar per la força les terres dels pobres àrabs que ja feia vuit-cent anys que hi tenien xalet i hi feien guaret. Tan real com que nosaltres, fills de creuament de franca gent amb ibers, grecs, fenicis, romans i jueus, per res intervenim en l’invent de Castella i el seu espanyolisme barroer de garrafa, toro i xandallbandera, empresa mantinguda per constructores i alimentadores de somnis imperials. Monarquia o reialme de fantasia que mai ha tingut en nòmina poetes que trobessin paraules i sí que robessin frases, ni prohoms honrats i sí subornats. No toca, doncs, badar i cal recuperar el Quixot -i els papers de Salamanca- i seguir comprant a la Boqueria i al Ninot. Pensar en els establiments de menjar ràpid Viena abans d’anar a un McDonald’s i omplir cabàs o senalla al supermercat de confiança abans que no pas al del cosí valencià que amb els diners dels clients dedica part del benefici a finançar la mateixa ideologia política que de tan ratar-nos ha esmicolat el país. Com la prova del cotó que no enganya i la famosa llibreta B del PP, a Merca-dóna’ls per algun motiu els seus productes: hacen-dar. Manel Ramoneda

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

S’aprova el decret que redueix al 50% el lloguer dels negocis obligats a tancar

El Govern ha aprovat aquest dimarts el decret que redueix al 50% el lloguer dels negocis tancats durant el període de suspensió de l'activitat...

L’Aurora estrena la història del militant antifranquista Cirpiano Martos

Aquest cap de setmana el Teatre de l’Aurora per fi estrenarà l’espectacle Molotov, que s’havia de presentar el maig passat i va quedar suspès...

Agermanament Igualada – Nueva Esperanza, 25 anys de feina a El Salvador

L’Associació d’Agermanament Igualada – Nueva Esperanza fa més de 25 anys que gestiona els projectes i la relació que donen sentit al protocol d’agermanament...

Protegim-nos

L a covid-19 no afluixa. Les dades negatives dels darrers dies es superen de manera alarmant. La llista de persones que moren de la...

Enquesta: Què et sembla el tancament de bars i restaurants?

Entre les diverses mesures que ha pres el Govern de la Generalitat per frenar l'augment dels contagis de coronavirus, segurament la més destacada ha...
Compartir